Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
So N’Armadans
Barri
Barri de Palma (Mallorca), a ponent de la ciutat, als vessants orientals del turó de Bellver, damunt el port, entre el torrent de Sant Magí (que separa el barri dels de Son Cotoneret i Santa Catalina) i el comellar de s’Aigo Dolça (límit amb el barri del Terreno).
El sector més pròxim al port duu el nom de So N'Alegre La urbanització fou promoguda per Lluís Fàbregas i Gelabert i planificada per Eusebi Estades un nou sector fou urbanitzat per Joan March i Ordinas El 1938 hi fou creada la parròquia de Santa Teresina Vora la mar fou construït l’Auditòrium És un barri residencial i turístic, amb gran quantitat de població estrangera Ha donat nom a una revista literària castellana Papeles de Son Armadans
baronia d’Andratx
Història
Baronia, anomenada també cort o baronia del Pariatge o baronia dels Bisbes de Barcelona a Mallorca, que comprenia, en un principi, un extens territori de l’illa de Mallorca: a més del terme d’Andratx abraçava els actuals termes municipals de Calvià, Puigpunyent, Estallencs, Banyalbufar, Marratxí i l’actual Pla de Sant Jordi (fins el 1310) i la parròquia de Santa Creu a Palma.
Aquest vast territori fou concedit el 1232 per Jaume I al bisbe de Barcelona Berenguer de Palou i als seus successors, pel seu ajut durant la conquesta de Mallorca i també com a indemnització pels drets que els bisbes de Barcelona adduïen a la diòcesi de Mallorca derivats de la donació de Muǧāhid, sobirà de la taifa de Dénia i Mallorca al bisbe Gilabert El 1235, Berenguer de Palou concedí la desena part dels béns i fruits de la baronia al bisbe de Mallorca Aquests territoris estigueren subjectes als Usatges de Barcelona i, fins el 1323, en què fou establert un pariatge entre el bisbe de…
Manacor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del migjorn de Mallorca.
El relleu s’inscriu en els tres paisatges des Pla, la serra de Llevant i sa Marina El primer és format per un substrat miocènic, sovint de margues burdigalianes, recobert, en part, de fèrtils alluvions quaternaris l’altitud és modesta 100-150 m, i té l’aspecte d’una depressió tectònica, amb turons de gresos més resistents el buidatge de l’erosió és visible a ponent, on el torrent de sa Vall drena aquest sector vers la badia d’Alcúdia La serra de Llevant és relativament deprimida llindar de Manacor , franquejable des de la mar pel coll de Serrella i discontínua, formada per materials…
catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Barcelona, que té com a titulars la Santa Creu i santa Eulàlia; des del 1867 té el títol de basílica menor.
Orígens La primera catedral de Barcelona la tenim documentada des del s VI, si bé l’antic temple de Bàrcino s’esmenta l’any 394 en una carta de Paulí de Nola a Sulpici Sever La seva dedicació a santa Eulàlia apareix per primer cop el 877 La catedral romànica fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe de Narbona, durant el bisbat de Guislabert Aquest bisbe, els anys precedents a la consagració, va viure una sèrie d’enfrontaments amb el comte Ramon Berenguer el Vell A l’últim va perdre el bisbe, i tot va concloure en un pacte, probablement relacionat en part amb l’acabament de la catedral Des d’…
Barcelona
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi i cap de comarca del Barcelonès.
Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de…
Espanya
Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20