Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
regió d’Alacant
Regió del País Valencià que comprèn les comarques més meridionals de llengua catalana: la Marina Baixa, l’Alacantí, el Mitjà Vinalopó i el Baix Vinalopó.
Juntament amb la regió d’Oriola, que comprèn les comarques meridionals de llengua castellana i del País Valencià, correspon —llevat la Marina Baixa i Xixona— a la zona de l’actual País Valencià no incorporada al regne de València fins al 1304, que formà, fins al 1707, una governació separada de la resta del país, amb centre a Oriola governació d’Oriola i que, fins el 1957, integrà el bisbat d’aquesta ciutat D’altra banda, juntament amb la part septentrional d’aquesta mateixa regió d’Oriola, la regió d’Alacant correspon al conjunt de les àrees comercials d’Alacant i d’Elx
la Marina Baixa
Comarca litoral del País Valencià, a la regió d’Alacant, denominada també Marina Meridional.
La geografia Cap de comarca, la Vila Joiosa És situada al vessant meridional de l’extrem E de les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, de predomini eocènic, com a extensió de la designació popular —la Marina—, que correspon exactament al litoral semiàrid des de Teulada a la Marina Alta a la Vila Joiosa S’inicia al N amb un sector d’estructura complexa i muntanyosa, amb les serres de Bèrnia 1128 m i la del Carrascar de Parcent 973 m El sector meridional es recolza a l’interior en els vèrtexs d’Aitana 1558 m i Puigcampana 1406 m, des dels peus dels quals un raiguer o glacis va…
gorja del Mascarat
Congost
Fenedura (300 m) profunda de la serra de Bèrnia, dins el terme d’Altea (Marina Baixa), formada pel barranc del Mascarat, que desemboca a la mar prop del morro Toix.
La carretera de València a Alacant i el ferrocarril de Dénia a Alacant el travessen per ponts espectaculars
l’Olla
Caseria
Caseria del municipi d’Altea (Marina Baixa), situada a la costa, al nord de la desembocadura del riu d’Algar.
Té estació del ferrocarril d’Alacant a Dénia Davant seu hi ha les petites illetes de l’Olla Constitueix un incipient nucli turístic
Sistema Prebètic
Serralada
Part de les serralades Bètiques; s’estén des de Martos (Jaén) fins a l’interior del cap de la Nau (Marina Alta).
Hi dominen les fàcies detrítiques i continentals amb absència de material paleogen plegat Dins el País Valencià, hom el subdivideix en extern formacions al N d’Alcoi-Bèrnia costa de la Safor i del Marquesat i intern faixa fins a Monòver-Alacant litoral de la Marina
Alcázar de San Juan
Municipi
Municipi de la província de Ciudad Real, Castella-La Manxa, al Campo de San Juan, drenat pel Záncara i el Cigüela.
Centre comercial agrícola vinya, cereals, llegums, oli Al municipi hi ha unes 4 000 ha de regadiu Canal del Gran Prior És un nus ferroviari, punt de ramificació de les línies de Madrid a Sevilla i a Alacant, del qual ha derivat una indústria tallers de ferrocarril Castell medieval
el Cabeçó
Serra que separa l’Alacantí (Canal de Xixona) de la Marina Baixa (vall de Relleu), de direcció S-N, al sud de la serra de la Grana; culmina al tossal del Cabeçó (1205 m alt.).
Fou frontera meridional del Regne de València entre la reconquesta i el 1304 L’antic castell de Cabeçó era emplaçat dins el terme de Relleu de la Marina Dóna nom a un enclavament d’Alacant entre els d’Aigües de Busot i de Relleu de la Marina que comprèn la capçalera del barranc d’Aigües Baixes
el Tossalet
Zona residencial del municipi d’Alfàs (Marina Baixa), al S del nucli urbà, pròxima a la carretera general València-Alacant.
Una gran part de residents provenen de països centreuropeus
la Foiamanera
Caseria
Caseria del municipi de Benidorm (Marina Baixa), al nord-est de la vila, vora la carretera de València a Alacant.
Ello
Ciutat
Ciutat romana de la província Cartaginense, al límit de les actuals províncies d’Albacete, Alacant i València segons l’Itinerari d’Antoní
.
Fou seu episcopal visigòtica des de la fi del s VI, com a fragmentació de la d’Elx, ocupada pels bizantins Només se'n coneix un bisbe, el 610 Sanable Després del 622 s’uniren novament ambdues diòcesis sota un sol bisbe