Resultats de la cerca
Es mostren 1097 resultats
castell de Sant Marçal
© Fototeca.cat
Castell
Castell termenat del terme de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), que rebé el nom d’una església de Sant Marçal, existent allà des d’abans del 1042.
El castell és conegut des del s XII sota l’òrbita del llinatge dels Montcada El 1275 passà als Marimon Feliu de Marimon fou creat marquès de Cerdanyola el 1690 El castell, situat a l’W de la població, en terreny planer, fou transformat en un edifici fantasiós per l’arquitecte Gaietà Buïgas vers el 1895 Té al seu costat la capella gòtica tardana de Sant Marçal, profanada el 1936
Torrebonica
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria de Terrassa (Vallès Occidental).
És centrat en la granja de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis i el sanatori de Torrebonica o de la Mare de Déu de Montserrat , creat el 1911 pel Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi Hi ha un baixador del ferrocarril de Barcelona a Lleida Juntament amb el veí nucli de la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa, el 1970 tenia 1020 h
la Florida
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), a 2 km del centre urbà, aigua avall de la riera de Caldes.
Sorgit els anys trenta com a ciutat jardí, el seu creixement posterior fou impulsat pel procés d’industrialització del Vallès dels anys cinquanta i seixanta La construcció s’hi dugué a terme d’una forma anàrquica i no anà acompanyada de les mínimes obres d’urbanització, mancances que hom començà a resoldre a partir de la instauració dels ajuntaments democràtics Hi ha una escola municipal i el baixador de Santa Perpètua de Mogoda del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses
Puig de la Creu
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), al cim (671 m alt.) del puig de la Creu
, al NE del poble, termenal amb el municipi de Sentmenat.
la Floresta
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), dins la zona muntanyosa, al vessant W de la serra de Collserola.
Sorgí al segon decenni del s XX fou una de les zones residencials projectades per FS Pearson, a tocar de la línia dels Ferrocarrils de Catalunya SA, seguint el tipus d’urbanització anglesa Inicialment lloc d’estiueig i esbarjo, els anys 1950-70 s’ha convertit en primera residència d’universitaris i de professionals liberals de Barcelona
Sant Adjutori
© Fototeca.cat
Església
Nom modern de l’antiga església de Santa Maria de Gausac
(on era venerada la Mare de Déu del Bosc
, que donà igualment nom a l’església), dins el municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la vall de Gausac o de Sant Medir.
És una església romànica de planta circular, i formà part d’una residència de repòs dels abats de Sant Cugat
puig de la Creu
© Fototeca.cat
Cim
Cim (671 m alt.) de la serra triàsica que separa les valls dels torrents de Montllor i de Canyelles, tributaris de la riera de Caldes i del Ripoll, termenal dels municipis de Sentmenat i de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), coronat per l’església de Puig de la Creu
.
colònia Gonteres
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització del municipi de Viladecavalls (Vallès Occidental), situada al NE del terme, prop de la ciutat de Terrassa.
Es creà al voltant de l’antiga masia de Sant Miquel de Gonteres
les Fonts
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), al límit amb Terrassa i Rubí, a l’esquerra de la riera de les Arenes, travessat per la carretera de Rubí a Terrassa.
La zona residencial es començà a construir al primer quart del s XX, damunt els terrenys comprats per la Societat Ribes i Companyia, entorn de l’antiga masia de Can Falguera i al costat del baixador del Ferrocarril de Catalunya seguí un projecte d’urbanització A partir del 1910 ha anat canviant d’aspecte s’hi establí població immigrada en edificacions de tipus barraquístic, i els anys seixanta hom començà a installar-hi indústries
Sant Pere d’Ullastre
© Fototeca.cat
Capella
Capella del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), al S del terme.
Romànica, d’una nau coberta amb volta de canó i tres absis semicirculars en forma de creu El 1980 hi foren descobertes unes pintures del s XVIII, que potser en cobreixen de romàniques A més, a l’absis aparegueren unes altres pintures, possiblement del romànic tardà