Resultats de la cerca

L’església parroquial és d’origen romànic conserva el portal i fou ampliada al s XVI són notables tres retaules barrocs que estatja El lloc, esmentat ja al s XI, formava part del terme del castell de la Roca del Vallès i després de la baronia de la Roca Al S hi ha el santuari deSanta Maria de Malanyanes És centre de segona residència i estiueig

El lloc és esmentat ja el 1002 L’església parroquial de Sant Andreu és d’origen romànic, ampliada al s XVI Conserva de la primitiva construcció l’absis posteriorment fortificat i la base del campanar Prop seu hi ha la capella de la Salut Dins el seu antic terme hi ha diverses i notables masies can Bot, can Julià, Vallfiguera, can Cavaller i can Flaquer, entre d’altres

L’església existia ja el 1038 era la capella de l’antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia La formació d’un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, feu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del segle XVII El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent fou ampliada al mateix segle XIX i renovada modernament L’abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l’església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi

Era coneguda amb el nom de Can Feliu fins que la comprà Joan Güell i Ferrer , que passà a dir-se torre Güell El seu fill, Eusebi Güell i Bacigalupi , encarregà a Antoni Gaudí i Cornet la construcció de la reixa i la porteria Jacint Verdaguer i Santaló li donà el nom de Satalia Els germans Güell i López donaren part del terreny i la torre, la qual, ampliada pels arquitectes Francesc de Paula Nebot i Torrens i Eusebi Bona i Puig 1920-25, esdevingué palau reial, ofert a Alfons XIII per a la seva residència barcelonina Aquest el cedí a Barcelona, i durant la Segona República fou…

Abans de la divisió administrativa del 1984, formava part del barri de Sarrià, on actualment limita per la banda de llevant És separat del barri de les Corts per la Diagonal i, a la banda de muntanya i per ponent, limita amb la serra de Collserola, de la qual inclou el puig de Sant Pere Màrtir Li dona el nom el monestir de Pedralbes Al començament del segle XX hom inicià la urbanització d’aquest sector amb l’obertura del passeig d’Elisenda de Montcada, el viaducte damunt la riera Blanca 1910, el projecte de tramvia elèctric de la plaça de la Bonanova al monestir de Pedralbes 1916, el…

L’actual port de Barcelona s’estén al llarg de la ciutat vella, de Montjuïc i de la Zona Franca, i és unit per línies regulars amb els principals ports del món i és origen de molts creuers turístics per la Mediterrània Història del port de Barcelona Anteriorment a la colonització romana degué existir un port natural a ponent de Montjuïc els romans hi construïren muralles i torres, i durant l’edat mitjana hi subsistí un castell sota la jurisdicció dels vescomtes de Barcelona amb el nom de castell de Port, nom conservat en una església Santa Maria de Port Tanmateix, aquest port fou reblert per…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Pere de Vilamajor N, Cardedeu W i Llinars del Vallès E i S És un terme planer, amb petites elevacions que només a l’extrem N arriben als 309 m, però que li donen una altitud mitjana de 240 m És solcat de N a S per diferents rieres, com la de Vallserena i la de Vilamajor, que conflueixen dintre el terme, i pels torrents del Joncar, Ribalta i el de Rifà o del Fou, els quals conflueixen en la riera de Mogent Comprèn el poble i cap de municipi de Sant Antoni de Vilamajor, els barris del Fou, la Freixeneda, el Pla, Sant Lleïr, les Valls i…

En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…

Situació i presentació Limita amb els termes de la Roca del Vallès W, Cardedeu NW, Sant Antoni de Vilamajor N, Santa Maria de Palautordera NE, Vilalba Sasserra E i Dosrius S, aquest últim pertanyent al Maresme El terme s’emplaça al fons de la Depressió Prelitoral, al vessant N de la Serralada Litoral, i les seves màximes alçades són el turó dels Castellans 378 m, on coincideixen els termes de la Roca, Llinars, Dosrius i Argentona, el Puigpedrós 341 m, el turó del Vent 384 m i el turó de la Pera El torrent d’Arenes, un dels que formen la capçalera de la riera de Mogent, forma el límit llevantí…

Situació i presentació Limita al S amb el terme de la Garriga, a l’E amb Cànoves i Samalús, a l’W amb Sant Quirze Safaja i al N-W amb el municipi osonenc de Sant Martí de Centelles El terme, de caràcter muntanyós, s’estén des dels cingles de Bertí, on arriba fins a la cota dels 700 m, a l’oest, fins als contraforts occidentals del massís del Montseny Roca-sentella, 1000 m, a l’est El Congost parteix el terme per la meitat, separant-lo en dos sectors prou diferenciats El sector occidental és drenat per diversos torrents profundament encaixats al peu de la cinglera, que formen grans fondalades…