Resultats de la cerca

Al punt més alt 215 m, també conegut com a Puig de ses Torretes, hi ha les restes d’un santuari constituït per un edifici rectangular d’uns 18 m per 23 m, dotat d’una gran cisterna Després d’una fase inicial al s II aC poc coneguda, el santuari fou reocupat i ampliat al principi del s I dC i continuà en ús fins al s II dC Una mica més avall hi ha les restes d’un poblat del bronze antic 2000-1400 aC format per petites cabanes ellíptiques

Vers el 1354 la comunitat s’installà prop del Palau Menor, d’on passaren el 1357 al convent de Sant Pere Màrtir, establert a l’antic mas Bissanya, prop de les Drassanes El 1371 s’establiren dintre la ciutat, a la casa d’en Porta, fins que el 1423 passaren a l’antic convent augustinià de Santa Eulàlia del Camp dels anomenats frares del sac, situat prop de la plaça de Santa Anna, el qual adoptà el nom de Santa Maria de Montsió El convent fou ampliat, respectant l’antiga església i el claustre gòtics La comunitat fou reformada el 1568 i continuà residint a Montsió fins a l’…

Construït com a casa d’estiueig a Gràcia, a l’actual carrer de les Carolines, té una façana asimètrica coberta de rajoles en què dominen les línies rectes De clara influència àrab, alterna rajoles blanques i verdes amb altres on es representen clavells de moro, combinades amb la pedra vista i el maó, que creen sanefes i trames Destaquen també les torretes i els miradors El frondós jardí quedava limitat per una reixa de ferro forjat en què es representaven fulles de margalló actualment es conserva parcialment al parc Güell A l’interior, destaquen un mural del pintor Josep Torrescassana al…

Ja des del segle XI consta que hi havia una torre de guaita fou comunicada amb la ciutat de Barcelona per una carretera iniciada el 1607 Amb motiu de la guerra dels Segadors , el 1640, hom hi erigí un fort provisional i possiblement una obra avançada vers el Llobregat, dita Llengua de Serp era format per un quadrilàter irregular amb dos petits baluards i dos migs baluards Fou ampliat el 1694 englobant el vell fort amb tres baluards, que ocupaven tot el cim de la muntanya Des del 1652 la ciutat n'havia perdut la propietat Durant la guerra de Successió , Jordi de Hesse-Darmstadt se…

Aixecat en 1401-06, en el solar situat entre els dos camins del Llobregat actuals carrers del Carme i de l'Hospital abans de confluir al Pedró, on hi havia hagut l'antic hospital d'en Colom, fundat el 1219, del qual es conserva una part de l'edificació El Consell de Cent decidí la seva construcció el 1401 per a unir els antics hospitals ciutadans d'en Guitard segle X, ampliat el 1024 i el 1047 i transformat en l'hospital de la Santa Creu i Santa Eulàlia del qual prengué el nom el nou hospital, el d'en Marcús erigit el 1150, el dels Mesells o dels Llebrosos fundat al segle XII pel bisbe…

Ocupa el lloc de l’antiga Ciutadella de Barcelona construïda per Felip V per a dominar la ciutat, que en la guerra de Successió s’havia mantingut fidel als Habsburg Cedida a Barcelona pel general Prim el 1869, la ciutadella fou ràpidament enderrocada L’espai que en resultà fou urbanitzat pel mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre, que guanyà el concurs municipal convocat a propòsit el 1871, i s’articula amb la part inferior de la quadrícula de l’ Eixample Els jardins i els passeigs, ornamentats amb escultures i monuments, foren centrats a la plaça d’armes, amb una extensió de 60 ha De l’…

Modernament, la comunitat es traslladà a Sarrià, i l’antiga església ha mantingut el nom com a parròquia Fou fundada pels comtes de Barcelona Sunyer I i Riquilda, prop de l’antiga església de Sant Sadurní, al puig del Cogoll El 945 fou consagrada la seva església i s’hi aplegà la comunitat La primera abadessa fou Adelaida, dita Bonafilla, que sembla que era la filla dels fundadors es creu que és la mateixa abadessa Adelaida que entre els anys 942 i 949 regí el monestir de Sant Joan de les Abadesses i que més tard 986-994 tornà a regir el monestir de Sant Pere després de la destrucció d’…

El municipi de Formentera comprèn, a més, les caseries de ses Salines de Sant Ferran, la Savina i es Caló Juntament amb l’illa d’Eivissa, del sud de la qual és separada per l’estret des Freus, de 7 km, forma el conjunt anomenat pels antics de les Pitiüses  Entre les Balears, ocupa la posició més meridional La morfologia de Formentera és simple una plataforma estructural terciària, en part recoberta per materials quaternaris, que es disposa en dues unitats de relleu a l’est, les terres altes de la Mola 202 m alt, voltades d’espadats, on hi ha el far de Formentera , de llum blanca i 30 milles…

En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…

D’una extensió de 3,5 km 2 , és situat al Pla de Barcelona, al cantó de ponent Tenia com a eixos principals la Travessera i el camí ral que sortia del portal dels Tallers i que conflueix amb la Travessera mateix a l’actual carrer de Can Bruixa D’aquests camins en partien d’altres de secundaris que menaven als termes veïns de Sant Gervasi, Sants i Provençana, ultra les vies de la localitat El terme, doncs, és allargat i estès de llevant a ponent A llevant arribava fins a l’actual cruïlla dels carrers d’Aragó i de Casanova, on limitava amb Barcelona la Creu d’en Malla cap amunt…