Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Fes
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província de Fes, Marroc.
És situada vora el uadi Fes, afluent del riu S'bū’, en una comarca agrícola ben regada, en un encreuament de camins La ciutat té tres nuclis El vell Fes, fundat el 808 per Idris II, és centre del comerç i de l’artesania tradicionals cuir, metalls, teixits, catifes i ceràmica i seu de la famosa Universitat Quaraouyine, antic centre cultural del Marroc El nou Fes, al SW, fundat el 1276, és el centre administratiu, i comprèn el barri jueu I la ciutat europea, fundada el 1916 pel mariscal Lyautey, és sobretot residencial, amb un nucli industrial vora l’estació ferroviària Té…
al Qarawiyyīn
© Corel Professional Photos
Mesquita
Mesquita de Fes, al Marroc.
Construïda el 862, fou ampliada en temps de Yūsuf ibn Tašfīn i, sota els benimerins, convertida, a més, en universitat, en la qual es formà ibn Haldūn
Sebou
Riu
Riu del Marroc (450 km).
Neix a l’Atles Mitjà, passa prop de Fes i desemboca a l’Atlàntic, prop de Kenitra És, econòmicament, el riu més important del país
Meknès
Ciutat
Capital de la província de Meknès, al Marroc central, al N de l’Atles central.
Centre agrícola vi, olives, un ferrocarril l’uneix amb Rabat, Fes i Algèria Té aeroport Fundada al s X per la tribu zenāta dels Meknassa, al s XVII Mulay Ismail la convertí en la seva capital i l’envoltà de muralles Són notables el palau 1634, que serveix de panteó reial, i la gran mesquita La ciutat europea és completament separada de la medina marroquina
Tetuan
Ciutat
Capital de la província de Tetuan, Marroc.
Situada a la riba del riu Martin, a la plana litoral i al peu de la serralada del Rif, és el centre comercial d’una regió agrícola fèrtil tarongers i oliveres Té indústries de fertilitzants, tèxtils, alimentàries i de tabac Islamitzada al segle VIII per Mūsà ibn Nuṣayr, passà a formar part del domini idríssida, i al final del segle IX fou destruïda La població no ressorgí de nou fins que el soldà del Marroc Yūsuf IV hi construí una alcassaba 1286 Sota l’imperi benimerí de Granada es convertí en focus de pirateria, fins que Enric III de Castella la destruí 1401 Reconstruïda de nou al final del…
Tànger
Ciutat
Capital de la província de Tànger, Marroc, situada a l’entrada W de l’estret de Gibraltar.
Port franc del 1906 al 1956, es convertí en un gran centre comercial i financer annexada al Marroc i mancada dels seus privilegis, experimentà una recessió econòmica i el 1962 hi fou restablerta la condició de port franc És el segon port del país i exporta principalment productes agrícoles Produeix tabac, teixits, sabó, conserves de peix És unida per ferrocarril i carretera a Fes, Rabat i Meknès Antiga factoria púnica Tingi i colònia romana Tingis , capital de la Mauritània Tingitana , fou ocupada per vàndals s V i bizantins s VI i conquerida per Uqba ibn Nafī 683 i per Mūṣà…
el Poble-sec
Barri
Amb més de 50000 h i unes 70 ha d’extensió, és delimitat pel passeig de Colom, el Parallel, el carrer de Lleida i la muntanya de Montjuïc, entre el sector del passeig de Santa Madrona o Teatre Grec i el Morrot a sota Miramar Es va començar a formar el 1856 com a barri forà de les velles muralles, entre la muntanya de Montjuïc i les antigues portes de Santa Madrona, de Sant Pau i de Sant Antoni L’integren tres sectors el més llevantí o proper a la mar, dit inicialment les Hortes de Sant Bertran , el sector mitjà o Poble-sec pròpiament dit, format entre els camins que anaven de les portes de la…
Marroc
Estat
Estat del NW d’Àfrica, que limita a l’W amb l’oceà Atlàntic, al N amb la mar Mediterrània, a l’E amb Algèria i al S amb el Sàhara Occidental (sota ocupació marroquina), el qual limita a l’E i al S amb Mauritània; la capital és Rabat.
La geografia física El relleu El relleu del Marroc és principalment muntanyós, car les muntanyes algerianes de l’Atles hi continuen amb diferents cadenes paralleles el Rif i el sistema de l’Atles Al N, de cara a la Mediterrània, després d’una estreta plana costanera, hi ha la cadena juràssica del Rif, que, en forma d’arc, s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya no ultrapassa els 2500 m djebel Tidirhine, 2456 m El Rif és separat, per les depressions de Taza, al S, i Moulouya, a l’E, del sistema de l’Atles, el qual és format per tres alineacions paralleles al N, l’…
Barcelona
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi i cap de comarca del Barcelonès.
Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central el…