Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
la Ciutat Comtal
Ciutat
Nom donat a la ciutat de Barcelona per la seva condició de ciutat residencial dels comtes de Barcelona.
la Ciutadella de Barcelona

Maqueta de la fortalesa de la Ciutadella de Barcelona
© Fototeca.cat
Fortalesa
Fortalesa feta construir per Felip V al barri de la Ribera de Barcelona al s. XVIII.
Ocupada la ciutat el 1714, hom projectà la construcció d’una fortalesa militar per tal de castigar-la i d’evitar-ne un possible alçament Les obres començaren el 1716 segons els plans de l’enginyer militar Prosper Verboom, i acabaren pràcticament el 1719 totalment el 1750 Calgué destruir el barri de la Ribera que s’havia distingit especialment en la defensa de la ciutat 1 200 edificis, amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara, sense indemnització Per a l’enderroc i la construcció es féu una impressionant mobilització forçosa, sota la vigilància de l’exèrcit Només se'n…
parc de la Ciutadella

La Cascada del parc de la Ciutadella
© Lluís Prats
Conjunt de jardins públics de Barcelona, edificats al segle XIX.
Ocupa el lloc de l’antiga Ciutadella de Barcelona construïda per Felip V per a dominar la ciutat, que en la guerra de Successió s’havia mantingut fidel als Habsburg Cedida a Barcelona pel general Prim el 1869, la ciutadella fou ràpidament enderrocada L’espai que en resultà fou urbanitzat pel mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre, que guanyà el concurs municipal convocat a propòsit el 1871, i s’articula amb la part inferior de la quadrícula de l’ Eixample Els jardins i els passeigs, ornamentats amb escultures i monuments, foren centrats a la plaça d’armes, amb una extensió de 60 ha De l’…
el Parc Central del Poblenou
Equipament de Barcelona dissenyat per l’arquitecte Jean Nouvel.
El parc, inaugurat l’any 2008, ocupa una superfície de 55600 m 2 dins del barri del Poblenou, entre l’avinguda Diagonal i els carrers Bac de Roda i Marroc Travessat transversalment i longitudinalment per diversos carrers, en el seu interior hi ha l’antiga fàbrica Oliva Artés rehabilitada com a equipament El recinte, tancat per un mur de forma sinuosa i recobert per plantes trepadores, es configura com un espai de tranquilitat en contrast amb el brogit de la ciutat
costa de Llevant
Sector de la costa del Principat de Catalunya al NE de la ciutat de Barcelona, per oposició a costa de Ponent
.
Ha donat nom al Maresme i a la zona de marina de la Selva fins a Sant Feliu de Guíxols
la Llacuna
Barri
Barri de Sant Martí de Provençals (Barcelona), format durant el segle XIX amb la instal·lació de fàbriques.
Aquest sector era, al segle XV, inundat per les aigües marines Al segle XVIII hom construí la séquia de la Llacuna 1716, anomenada també de Vòrbom , en record del seu dissenyador, l’enginyer Prosper de Verboom, i el municipi de Barcelona hi disposava de pasturatges el Joncar L’estany que donà nom a la Llacuna fou dessecat al començament del segle XIX, i el rec, els primers anys del segle XX
Laie
Ciutat
Nom hipotètic d’una suposada ciutat (o poblat) ibèrica identificada amb Barcelona, concretament amb el poblat emplaçat a Montjuïc.
La font única del nom són les monedes ibèriques amb el rètol Laiesken , que tant es pot llegir 'moneda dels de Laie’ com 'moneda dels laietans’, és a dir, del poble dels laietans, ben documentat Malgrat aquesta base tan feble, la teoria de Laie identificat amb Barcelona ha estat molt acceptada des de la fi del s XIX, i encara ho és força
Laberint d’Horta

Vista del laberint que dóna nom als jardins
Fototeca.cat
Art
Jardins creats a Horta, a Barcelona, el 1794, per Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, que n’encarregà la realització al polifacètic artista italià Domenico Bagutti.
En el seu estat actual, correspon a tres fases la primera, que encara dóna caràcter al conjunt, és la neoclàssica, amb un programa iconogràfic —escultures i relleus— sobre els diferents nivells de l’amor la segona és romàntica, i només en resten vestigis la tercera és exclusivament jardinera El palau, els orígens del qual es remunten a l’edat mitjana, presenta una façana neomusulmana del segle XIX
El Jardí d’Euterpe
Jardins d’esbargiment de Barcelona, inaugurats el 1857, situats al passeig de Gràcia, que feu habilitar Anselm Clavé per a la celebració de balls populars i dels concerts del seu grup de cantaires, la coral Euterpe.
Hi actuaren fins l’any 1860, en què passaren a fer-ho als Camps Elisis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina