Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
el Guinardó

Seu del districte Horta-Guinardó, a Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona situat al vessant E de la muntanya Pelada, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals.
Li donà el nom el mas Guinardó —avui centre cultural del barri—, esmentat ja des de l’edat mitjana El barri es començà a formar el 1896, amb la urbanització de les terres del mas Guinardó i les del mas Viladomat, fora del traçat del pla Cerdà Els anys trenta era habitat per famílies de classe mitjana i format conjuntament per cases de pisos i habitatges unifamiliars Ha estat afectat, per un procés d’ocupació progressiva, per cases de pisos que l’han densificat extraordinàriament Havia estat zona mixta d’habitatge i indústria, la qual ha desaparegut quasi totalment La rambla de Volart és l’eix…
parc Güell
Detall de l’escalinata i la font de l’entrada del parc Güell
© Arxiu Fototeca.cat
Jardí realitzat per Antoni Gaudí i Cornet, a Gràcia (Barcelona), al vessant S del turó del Carmel (1900-14), per encàrrec d’Eusebi Güell i Bacigalupi.
Primera experiència de ciutat jardí al país, fracassà econòmicament com a tal Disposa de tota una sèrie d’edificis i construccions, entre les quals sobresurt la gran plaça sostinguda per una gran columnata d’inspiració dòrica i coronada per la gran barana banc serpentejant, recoberta de trencadís de rajoles de diferents colors A més de satisfer les necessitats d’una urbanització privada, té un alt nivell de qualitat que el fa una obra d’importància universal i, segons Casanelles, la millor expressió de la cosmologia de Gaudí Actualment és parc públic municipal i conté el Museu Gaudí L’any…
palau Güell

Portes del Palau Güell, al Carrer Nou de la Rambla
© Fototeca.cat
Residència urbana d’Eusebi Güell i Bacigalupi, construïda per Antoni Gaudí (1886-91), al carrer Nou de la Rambla de Barcelona.
Edifici luxós, fou un prodigi arquitectònic tant des del punt de vista estructural com de moblament Per la racionalitat i la modernitat de molts dels seus plantejaments plana lliure, sistemes d’installacions, façana posterior, construcció sobre columnes, etc cal considerar-lo com una anticipació de l’arquitectura dels anys 1920-30 L’any 1984 fou declarat patrimoni cultural per la UNESCO
la Font d’en Fargues
Barri
Barri de l’antic municipi d’Horta (Barcelona).
Sorgí al primer terç del s XX en forma de ciutat jardí, i s’estengué pel vessant nord de la muntanya Pelada Fou iniciativa de Pere Fargas i Sagristà Actualment dóna nom, encara, a una plaça i a un passeig
la Font de la Guatlla
Barri
Barri de l’antic municipi de Sants (Barcelona) que pertany al districte de Sants-Montjuïc.
Conserva la fàbrica Casarramona, edifici modernista de Puig i Cadafalch, i la Casa del Drapaire, edifici d’habitatges situat a la Gran Via de les Corts Catalanes
Hala dels Draps
Porxada oberta, per a la contractació i la mostra de mercaderies, prop de la llotja de mercaders de Barcelona.
A la part alta hi havia la sala del tribunal del consolat de mar el 1514 la ciutat inicià la construcció, sobre l’Hala, d’una sala d’armes, que no fou acabada fins al final del s XVI Era considerada, a l’època, un dels edificis notables de l’arquitectura civil de Barcelona
plaça de Catalunya
La plaça de Catalunya, a Barcelona
© Fototeca.cat
Plaça de Barcelona, de grans proporcions, que constitueix el punt d’unió entre el nucli vell (per la Rambla i l’avinguda del Portal de l’Àngel) i el nou l’Eixample de Barcelona (pel carrer de Fontanella, les rondes, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, els carrers de Bergara i de Pelai).
Té el caràcter alhora de zona d’esplai, de comunicació punt de confluència de línies d’autobús, de metros i de ferrocarrils i de serveis bancs, grans magatzems, cosa que n’ha fet el centre simbòlic de la ciutat Té l’origen en el pla Rovira 1859 malgrat l’aprovació del pla Cerdà per a l’eixample de la ciutat, que no preveia la plaça, el 1862 l’ajuntament en demanà la formació El permís oficial fou concedit el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 havia estat convocat un concurs, que guanyà Pere Falqués El 1892 foren expropiats els terrenys, les cases, els cafès, els teatres i les…
la Catalana
Barri
Barri de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), a la dreta del Besòs, vora la mar, dins l’àrea prevista com a parc públic (300 ha) al pla Cerdà.
Sorgí el 1922 al costat de la zona industrial de la central tèrmica de la Catalana Companyia de Fluid Elèctric El terreny fou urbanitzat i parcellat d’acord amb la idea de la caseta i l’hortet Emplaçat en plena zona verda pla comarcal del 1953 i afectat per inundacions 1962, ha sofert una progressiva deterioració Ha estat proposada la seva transformació en zona residencial
puig Castellar

Vista del puig Castellar
JoMV
Turó
Turó (303 m), conegut també amb el nom de turó del Pollo, termenal dels municipis de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i de Montcada i Reixac (Vallès Occidental).
És coronat per les ruïnes de l’important poblat ibèric de Puig Castellar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina