Resultats de la cerca

Àrea mixta d’habitatge i indústria, es formà a partir de l’últim terç del segle XIX, prop de l’antiga església romànica de Santa Eulàlia de Provençana reconstruïda al segle XIX i al costat de la qual ha estat bastida modernament una nova església i de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell —eix, avui, del nucli central urbanitzat del municipi—, en el moment que l’àrea d’influència del creixement industrial i demogràfic de Barcelona es començà a estendre pel pla de Barcelona Separat dels barris barcelonins de la Bordeta i de Sants pel carrer de la Riera…

Provinent de la collecció d’animals que l’Ajuntament comprà a LMartí-Codolar i Gelabert, Fd’Assís Darder i Llimona en fou el primer director El zoo depenia aleshores de la Junta Tècnica dels Museus de Ciències Naturals Durant aquesta primera època l’atracció principal foren els elefants, especialment els anomenats Avi, Júlia i Perla El 1956 hom inicià una fase de modernització i d’expansió moltes gàbies foren gradualment substituïdes per espais que fossin una rèplica de l’hàbitat natural de les espècies, i el recinte s’amplià fins a les 13 ha actuals El 1966 fou incorporat l’únic gorilla albí…

La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel, de la Rovira i de la Peira…

Orígens La primera catedral de Barcelona la tenim documentada des del s VI, si bé l’antic temple de Bàrcino s’esmenta l’any 394 en una carta de Paulí de Nola a Sulpici Sever La seva dedicació a santa Eulàlia apareix per primer cop el 877 La catedral romànica fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe de Narbona, durant el bisbat de Guislabert Aquest bisbe, els anys precedents a la consagració, va viure una sèrie d’enfrontaments amb el comte Ramon Berenguer el Vell A l’últim va perdre el bisbe, i tot va concloure en un pacte, probablement relacionat en part amb l’acabament de la catedral Des d’…

És un petit apèndix triangular d’unes 70 ha que s’endinsa vers la mar Limitat d’una banda pel port i de l’altra per la platja, s’ha unit amb la ciutat únicament pel passeig de Joan de Borbó tradicionalment la Riba i el pla del Palau, ja que les vies fèrries impedien tota altra connexió amb Barcelona L’avinguda d’Icària fou el camí de relació amb el Poblenou, i s’ha obert també al Cinturó del Litoral Els orígens i la història de la Barceloneta són íntimament lligats al port i al desenvolupament social i econòmic de l’urbs barcelonina El sòl que avui és suport de la Barceloneta s’anà formant…

Situació i presentació Limita amb Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet a l’W municipis amb els quals forma un sector d’una certa homogeneïtat que hom ha volgut anomenar el Barcelonès del Nord, el Barcelonès Oriental, el Baix Besòs, etc, i al qual, segons com, s’inclou Tiana i Montgat a l’E amb la mar Mediterrània, amb 4,8 km de platja, amb Tiana i amb Montgat Maresme i al N amb Montcada i Reixac Vallès Occidental i Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental Badalona s’estén entre la Serralada Litoral o Serra de Marina i la mar, a la plana litoral formada per la sedimentació dels…

Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central el…