Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Arta
Ciutat
Ciutat de l’Epir, Grècia, capital del nomós
d’Arta (20 004 h [1981]), vora el riu Arakhthós.
Centre agrícola i comercial cotó, cereals, tabac, oli, cítrics, amb indústria tèxtil i adobs de pell Dita antigament Ambràcia, la ciutat fou fundada per Corint cap al 600 aC Posteriorment esdevingué la capital del rei de l’Epir, Pirros 256 A l’edat mitjana es convertí en un important centre militar i religiós de l’Imperi Bizantí, fins que fou ocupada per Boemon de Tarent 1083, el qual li conferí l’autonomia Durant els s XIII i XIV esdevingué la capital del despotat independent d’Epir
golf Ambràcia
Golf marí
Golf de Grècia Central a la costa de la mar Jònica, on desemboca el riu Arakhthós.
Comunica amb la mar per un canal d’uns 2 km d’ample amb la localitat de Préveza a la sortida A la costa S hi ha els petits ports de Vónitsa i Amfilokhía
Árakhthos
Riu
Riu de Grècia (143 km).
Neix als monts Pindos, flueix en direcció S, passa per Platanûssa i Àrta, i desguassa al golf d’Ambràcia Antigament era anomenat Àrta
Epir
Divisió administrativa
Regió del NW de Grècia, vora Albània.
La capital és Iōánnina 44 829 h 1981 És dividida en els nomoí d’Árta, Iōánnina, Prébeza i Thesprōtía País muntanyós, s’estén des del vessant occidental de la serralada del Pindos a la mar Jònica i des d’Albània, al nord, fins al golf d’Árta, al sud És emmarcada dins les serralades dinàriques, constituïdes per bandes longitudinals, on alternen materials calcaris i flysch Els alts altiplans i cims retallats, entallats per una sèrie de profundes conques i depressions per on corren els rius, culminen al Smólikas, de 2 637 m d’altitud La costa, en general deserta, ofereix la desembocadura d’…
Acarnània
Divisió administrativa
Regió de la Grècia occidental, entre el golf de Patres i el d’Arta.
Els pobles que l’habitaven formaren una confederació que fou sotmesa pels macedonis el 225 aC El 146 aC Acarnània passà a formar part de la província romana d’Acaia Actualment és inclosa dins la regió d' Etòlia-Acarnània
Bellpuig de les Avellanes
Exterior del monestir de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer)
© C.I.C. - Moià
Abadia
Antiga abadia de canonges premonstratencs (Santa Maria de Bellpuig), la primera i la més important que tingueren a Catalunya, situada al SE del terme municipal d’Os de Balaguer (Noguera).
La canonja, que seguia la regla de sant Agustí, nasqué de la fusió de dues comunitats La primera, reunida entorn de l’ermità Joan d’Organyà al Montmalet Vilanova de les Avellanes, fou erigida el 1166 en comunitat premonstratenca gràcies a l’ajuda del comte Ermengol VII d’Urgell i Dolça d’Urgell La segona fou establerta a l’indret de l’actual canonja, sota la protecció del noble Guillem d’Anglesola, i el 1166 l’abat premonstratenc de Casadieu, a Occitània, l’erigí en abadia filial seva Aquesta fusió tingué lloc el 1180, en morir Joan d’Organyà Gràcies al comte d’Urgell, Bellpuig es convertí…