Resultats de la cerca

Important centre agrícola olives, fruites, cereals, amb algunes indústries agroalimentàries i tèxtils seda Aeroport internacional Conserva el castell franc dels Villehardouin 1208 i remarcables esglésies bizantines segles X-XII La ciutat adquirí significació amb l’arribada dels francs al principat d’Acaia i esdevingué feu dels Villehardouin el 1206 Passà posteriorment als angevins i als florentins Acciaiuoli, i formà part del despotat bizantí de Mistràs 1425 Conquerida pels otomans el 1459, passà a domini venecià 1685-1715 Fou incendiada per Ibrahim Paixà durant els inicis de la guerra d’…

És un centre agrícola i comercial blat, fruita, amb indústria tèxtil La ciutat tingué molta importància en temps dels romans època en què Pau i Siles hi predicaren el cristianisme L’any 1361 fou ocupada pels turcs i el 1912 passà a Grècia

El castell de Tomoví és esmentat ja el 938 com a possessió de Sant Cugat del Vallès El 1202 consta com a castell termenat, encara que el 1207 apareix com un lloc del castell d’Albinyana

Situació i presentació El municipi de Tivenys, de 53,54 km 2 , s’estén per la riba esquerra de l’Ebre, al N de la comarca entre les Muntanyes de Cardó i el riu Limita al N amb Benifallet, amb el qual li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al S amb Bítem Tortosa, del qual el separa el barranc de la Buinaca a l’E s’estén per l’espai que va del riu fins a la carena de serra del Boix, darrere la qual hi ha el gran terme del Perelló, mentre que a l’W l’Ebre el separa de Xerta El paisatge de Tivenys presenta tres nivells ben definits El de la part alta, de roques calcàries,…

En bona part muntanyosa 712 m alt, hom hi conrea vinya i oliveres i té una petita producció de seda La capital, Tinos ~3000 h, és a la costa meridional, i el seu port és un punt important de comunicacions A l’antiguitat formà part de la lliga de Delos En poder dels venecians des del 1204, fou presa pels turcs el 1718 i conquerida pels grecs el 1830 Als afores del poble de Tinos hi ha el monestir ortodox d’Evanguelístria, que, a partir d’unes aparicions de la Mare de Déu a la monja Pelàgia venerada com a santa, el 1822, es convertí en un centre molt important de pelegrinatge

Desguassa a la mar Jònica, davant l’illa de Corfú