Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
catedral de Perpinyà
© Fototeca.cat
Temple principal del bisbat de Perpinyà
, que té com a titular Sant Joan Baptista.
Fou bastit en estil gòtic des del 1324 a l’indret de l’antiga església parroquial de Sant Joan el Vell i de la primitiva capella dels Córrecs en resten vestigis El 1433 fou abandonat el pla antic en tres naus per un d’una nau única gràcies a l’impuls del bisbe Galceran Albert Fou consagrada el 1509 des del 1601 esdevingué de fet catedral en passar a residir els bisbes i el capítol d’Elna a Perpinyà i de dret des del 1817 en erigir-se Perpinyà en seu única del bisbat La façana, inacabada i retocada el 1905, és molt austera i té un portal del s XVII L’església conté, entre altres…
el Veïnat d’Amunt
Llogaret
Llogaret del municipi de Fullà (Conflent), a l’esquerra de la riera de Saorra.
L’església de Sant Joan, romànica construïda, però, al s XIV, conté el sarcòfag de marbre de Jaubert de Fullà mort el 1335 És esmentat ja el 1051
Iravals
Poble
Poble del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), situat a la vall de Querol, a la dreta del riu, aigua avall de la Tor.
L’antiga església parroquial de Sant Fruitós, esmentada ja al s IX, romànica, ha estat restaurada modernament conté el notable retaule gòtic de Santa Marta, de Ramon Destorrents, i un crucifix romànic, també restaurat
Bassae
Ciutat
Ciutat del nomós
d’Arcàdia, al Peloponès, Grècia, situada prop de Figalia.
S'hi conserva un temple dedicat a Apollo Epicuri, bastit entre el 420 i el 417 aC per Ictinos, que fou també arquitecte del Partenó bé que és essencialment dòric, conté elements jònics i àdhuc la mostra més vella que hom coneix de l’ordre corinti El fris i les mètopes són conservats al British Museum
Hósios Lukás
Monestir
Monestir de la Fòcida (Grècia), al peu de l’Helicó, prop de Delfos, i dedicat a sant Lluc ermità (mort vers el 949), que habità en aquest indret.
L’església s XI, de planta netament bizantina, amb nàrtex i gineceu, és tota decorada amb mosaics, que formen un dels millors conjunts d’art musiva bizantina L’iconòstasi té quatre icones del pintor cretenc Damaskinós s XVI La cripta la primitiva església de Santa Barba, del s X conté la tomba de sant Lluc i alguns frescs, en mal estat
Parnàs
Massís
Massís muntanyós de la Grècia central, al N del golf de Corint i en els límits dels nomoí de la Fòcida, l’Èlide i la Ftiòtida.
Constituït per una gran massa calcària amb cims superiors als 2 400 m Conté jaciments de bauxita Accessible des de Delfos i particularment des d’Aràkhova, gràcies a la nova estació d’esquí A l’antiguitat la muntanya estigué consagrada a Apollo i Dionís, i, com a seu de les muses, esdevingué símbol de la poesia, materialitzat en l’aigua que, davallant dels seus cims, era recollida a Delfos a la font de Castàlia
Ix
Poble
Poble i antic cap de municipi de la Guingueta d'Ix, a 1 154 m d’altitud, a l’esquerra del Segre, a l’extrem de la segona terrassa fluvial.
Esmentat ja al s IX, al s XI els comtes de Cerdanya li concediren el privilegi de celebrar mercat i hi edificaren un palau per a l’estiu Decaigué amb la fundació de Puigcerdà per Alfons I 1177 L’església de Sant Martí és un notable exemplar romànic conté un Sant Crist romànic de la primera meitat del s XIII, un retaule gòtic de Sant Martí del s XVI i una talla de la Mare de Déu, romànica, traslladada a Puigcerdà per ordre del rei contra la voluntat de la població d’Ix recuperada el 1858 Al Museu Nacional d’Art de Catalunya hom conserva el valuós frontal romànic de Sant Martí
Naüja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, situat a la baga, als darrers contraforts N del Puigmal, des del pla del Lloser, a l’E, fins al pla de Medes, a l’W.
És drenat per les capçaleres del Rigat i de la riera de Medes, tributaris del Segre per l’esquerra L’economia es basa en l’agricultura i la ramaderia Hom hi conrea 192 ha, de les quals 136 són ocupades per prats i farratge Hi ha 38 ha de cereals blat, sobretot i 3 ha d’hortalisses La ramaderia de bestiar boví té importància més de 160 caps el 1980 La població disminueix ràpidament des del 1866 El municipi no ha estat afectat pel boom turístic i de residència secundària de la Cerdanya El poble 45 h diss 1982 1 305 m alt és a la capçalera del Rigat L’església parroquial de Sant Jaume …
Illa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a l’extrem oest del Riberal, a la vall de la Tet, estès entre els Aspres, al S, i el massís muntanyós granític, que separa les valls de la Tet i de l’Aglí, al N, i accidenta el sector septentrional del terme.
Drenen a més el terme, la Ribereta i la coma de l'Infern, afluents de la Tet per l'esquerra, i el Bulès, afluent per la dreta que corre per la plana alluvial A la plana, l'agricultura fruiters i hortalisses al regadiu i vinya al secà destinada a vi de denominació d'origen controlat aprofita l'aigua del riu a través de nombroses séquies d'Illa, de Corbera, dels Escatllars, del Peu dels Terrers i de Reglella Hi ha fàbriques d'embalatges i moltes empreses lligades al condicionament i expedició de la fruita El 1977 s'aturà un projecte d'extracció i explotació d'urani, al peu del massís de…
Rodes
Ciutat
Capital de l’illa de Rodes, Grècia, i del nomós del Dodecanès.
Situada a l’extrem septentrional de l’illa, exporta a través del seu port productes agrícoles vi, oli, fruita És un centre turístic molt important El nucli antic, envoltat de muralles bizantines segle XIII, conté nombrosos edificis gòtics construïts pels cavallers de l’Hospital de Sant Joan hospitaler entre el 1308 i el 1522, entre els quals cal destacar la catedral de Sant Joan restes, el palau del gran mestre, els dos hospitals vell i nou dels cavallers i, sobretot, els cèlebres hostals o palaus de vuit llengües de l’orde Els anys 1961, 1963 i 1964 hi tingueren lloc unes reunions de l’…