Resultats de la cerca

Formà part de la Lliga del Peloponès i de l’Aquea Cèlebre pel santuari d’Asclepi, situat al sud-oest de la ciutat, on els malalts eren guarits mitjançant una interpretació dels somnis semblant al mètode de la psicoanàlisi Dins el recinte del santuari hi havia els temples d’Asclepi i d’Àrtemis i el tholós , edifici circular de doble columnata a l’interior del qual es trobava la font sagrada, atribuït a Policlet el Jove s V aC Altres edificis importants de la ciutat eren la palestra, el gimnàs i el teatre, obra també de Policlet, edificat aprofitant el vessant d’una muntanya i el prosceni del…

Florí gràcies a la riquesa del sòl i les indústries de ceràmica, del bronze i de la pintura Es conserven el teatre, l’estadi, un buleuteri, un temple dòric del s V aC, etc

Fou inaugurat per l’alcalde Manuel Fuster el 1864 Fins el 1936 hi hagué un teatre municipal, centre de la vida cultural lleidatana, i també un templet de música Hom hi celebra anualment la fira de Sant Miquel

Situada a la riba del Cefís, fou lloc estratègic entre les rutes de la Fòcida i l’Àtica En queden restes dels murs micènics, del teatre i de diversos temples Fou escenari de diverses batalles en la més cèlebre 338 aC, Filip II de Macedònia derrotà les forces confederades de tebans i atenesos i assolí el predomini sobre la Grècia central

Hom hi ha excavat un palau, de planta típicament minoica, amb un pati rectangular central i edificis al voltant els reials al nord, i l’entrada, el teatre i els magatzems a l’oest El palau té dues etapes de construcció de la més recent, que comprèn del minoic mitjà III al minoic recent II, en són visibles encara les restes

Fou fundada per Epaminondes l’any 369 aC, després de la batalla de Leuctra Situada al peu del vessant occidental del mont Itome, fou dotada d’una poderosa muralla, de la qual es conserven en bon estat diversos sectors A l’interior de la ciutat s’ha excavat l’àgora, amb un temple central i una entrada monumental flanquejada per un bouleuterion i un ekklesiasterion També s’hi coneixen restes d’un estadi i d’un teatre

El formen un palau de congressos i un teatre-auditori De perímetre quadrangular, l’edifici té sis plantes, dues de les quals subterrànies destinades a aparcament, i n'és l’element característic la volada dels pisos superiors en contrast amb la superfície reduïda de la planta baixa La superfície total sobre el terra és de 19185 m², i consta de dos espais principals un auditori amb capacitat per a mil persones, i un segon espai consistent en dues sales de congressos de 400 i 200 places, respectivament, dues sales multifuncionals i un vestíbul L’accés principal des de l’entrada és…

Famosa pel santuari d’Apollo, era centre d’una important amfictionia i seu de l’oracle capital del món grec, l’origen del qual data de l’època micènica, que —segons una tradició de l’època arcaica— hi havia un santuari guardat per la serp Pitó Apollo la matà i s’emparà del santuari L’oracle funcionà des del sVII aC fins al s IV dC A partir del 582 aC cada quatre anys s’hi celebraven els jocs pitis Durant les guerres sagrades, Delfos defensà la seva autonomia enfront dels seus veïns i, tot i que fou saquejada pels foceus 355 aC, se salvà de les invasions perses Posteriorment decaigué com a…

Els orígens de l’habitació humana a l’Acròpolis remunten a l’època neolítica, però és a l’època micènica segle XV aC que tingué muralla per primera vegada Al temps de la invasió dòrica hom rebastí la muralla amb blocs ciclopis és el mur pelàsgic, del qual es conserva algun fragment El tirà Pisístrat segle VI aC i la seva dinastia construïren uns Propileus, però a la seva caiguda les muralles antigues foren enderrocades, cosa que afavorí els perses durant la Segona Guerra Mèdica segle V aC, que prengueren fàcilment la plaça i la destruïren Amb les ruïnes, Temístocles rebastí els murs, i…

La geografia Té una superfície de 15490 km 2 i és unida al continent per l’ istme de Corint , i emmarcada pels golfs de Patres i de Corint al N i per les mars Jònica W i Egea E Continuació de la serralada del Pindos, és una regió molt muntanyosa i de morfologia complexa en la qual abunden els mantells de corriment i els cavalcaments, amb materials calcaris i esquists cristallins El relleu, afectat per nombroses fractures, divideix el territori en compartiments, formats per l’alternança de massissos aïllats i depressions on s’obren nombroses conques interiors i planes L’Erimant 2224 m, al NW,…