Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Asansol
Ciutat
Ciutat de l’estat de Bengala Occidental, a la Unió Índia, situada a la vall del Dāmodar.
És el centre d’una àrea molt industrialitzada mines de carbó, metallúrgia del ferro i de l’alumini, construcció de locomotores
Bhīta
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de l’Índia, al sud d’Allahabad.
És una ciutat fortificada de l’edat del ferro, amb la típica ceràmica negra envernissada, d’on sortiren uns segells amb el nom de Vichhi i Vichigrama
Gondwana
Regió
Regió de l’Índia central, situada al nord del Dècan, estesa pels estats de Madhya Pradesh i Mahārāshtra.
És un altiplà ondulat i àrid Té conreus de cotó, blat, mill i arròs, i mines de carbó, de ferro i de manganès La ciutat principal és Nāgpur
Chotanāgpur
Massís
Massís de l’Índia, als estats de Madhya Pradesh i Bihār, divisòria d’aigües entre les conques del Mahānadi, al sud, i el Ganges, al nord.
La gran riquesa minera de la regió carbó —50% de la producció de l’Índia—, ferro, coure, manganès, urani ha potenciat l’establiment d’importants indústries pesants metallúrgia i siderúrgia
Salem
Ciutat
Ciutat del Dècam, Índia, a l’estat de Tamil Nadū.
Situada a la proximitat de jaciments de ferro i manganès i no lluny de la presa de Mettur, s’ha desenvolupat com a centre industrial cotó i seda, comercial i nus de comunicacions
Bhadrāvati
Ciutat
Ciutat de l’Índia, a l’estat de Karnataka, a la vora del riu Bhadrā; l’aglomeració 130.159 h [1981]).
La proximitat de mines de ferro, manganès i dipòsits de pedra calcària n’han afavorit el desenvolupament industrial metallúrgic, juntament amb el d’indústries auxiliars Altres productes són ciment, alcohol, oli de sàndal, paper i maons
Làmia
Ciutat
Ciutat de Grècia, capital del nomós de la Ftiòtida, a Grècia Central i Eubea.
Té jaciments de ferro i manganès i conreus de cereals, vinya i oliveres A l’antiguitat, donà nom a la guerra de Làmia 323-322 aC, que enfrontà els grecs rebels al domini macedoni contra Antípater Conquerida pels romans, fou incorporada a la Tessàlia 190 aC A l’edat mitjana fou possessió dels catalans del ducat d’Atenes, i serva encara alguns vestigis d’aquesta dominació
Ròdope
Oficina de Turisme de Bulgària
Serralada
Serralada de la península Balcànica que accidenta el SW de Bulgària i el NE de Grècia i s’estén entre les valls del Marica a l’E i del Struma a l’W.
És formada per una massa de materials cristallins i metamòrfics esquists, gneis i granit recoberta per materials més joves, la qual s’ha aixecat a més de 2000 m d’altura Es divideix en diversos massissos el Ròdope, pròpiament dit, el de Rila al NW i el Pirin al SW Ofereix un aspecte aspre, principalment a l’W, on es troben també les majors altituds Musala, 2925 m És una regió de boscs i pastures i hi ha rics jaciments de ferro i coure
Berar
Divisió administrativa
Regió de l’Índia, a l’estat de Mahārāshtra.
És una de les principals àrees productores de cotó de l’Índia Té indústria tèxtil i mines de carbó i de ferro La capital tradicional és Amraoti Estigué successivament sota les dinasties del Dècan i els soldans de Delhi El 1490 es declarà independent i ho fou fins el 1574, que passà sota el domini del soldanat d’Ahmadnagar Després esdevingué part de l’imperi mongòlic 1636 i del nizam de Haidarābād 1724 El 1853 passà a ésser un protectorat britànic, fins a la independència de la Unió Índia
Zagora
Jaciment arqueològic
Assentament de l’edat del ferro de l’illa d’Andros (Grècia).
Ocupat entre el 850 aC i el 700 aC, és un dels pocs jaciments d’hàbitat ben coneguts d’aquest període de Grècia És situat damunt d’un esperó rocós de pendents abruptes, prop de la mar, i queda protegit per una muralla que tancava l’únic punt per on era accessible En les fases més antigues les cases, rectangulars, eren d’un sol recinte, però evolucionaren cap a models complexos, amb diversos recintes de funcions especialitzades disposats entorn d’un pati obert Hom ha suposat que podia ésser una colònia eubea