Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
Arginuses
Arxipèlag
Grup d’illes de Grècia, a la mar Egea, a l’E de Lesbos, on el 406 aC tingué lloc una batalla naval entre atenesos i espartans, en el curs de la guerra del Peloponès, i que reportà una gran victòria per a Atenes.
golf d’Arcàdia
Golf marí
Golf de la Grècia meridional, al llarg de la costa occidental del Peloponès.
Forma una entrada de la mar Jònica
Arcàdia
Divisió administrativa
Nomós del Peloponès, Grècia.
La capital és Trípoli 21337 h 1981 Regió muntanyosa, d’economia agrícola i ramadera, que correspon a l’antiga regió històrica que s’estenia des del centre del Peloponès al golf d’Argòlida Habitada per pobles amb base econòmica pastoral, es mantingué al marge de l’evolució urbana general a Grècia Hom hi parlava un dialecte semblant al xipriota Malgrat els assaigs constants de penetració espartana, es mantingué pràcticament independent, organitzada en una mena de confederació de repúbliques El 1370 aC, Epaminondes hi fundà Megalòpolis, que n’esdevingué la capital Passada l’hegemonia macedònia,…
Antikýthēra
Illa
Illa de Grècia, del nomós del Pireu, entre el Peloponès i Creta (22 km2).
Agricultura cereals i ramaderia ovelles i cabres La localitat principal és Potamós, al nord de l’illa
Andros
Illa
Illa de Grècia, al nomós de les Cíclades, a la mar Egea.
És la més septentrional de l’arxipèlag De relleu muntanyós, especialment a la costa occidental, el cim culminant és el Kubárion 1009 m A les planes i als contraforts de les muntanyes són conreats oliveres, cítrics, tabac i figueres, que constitueixen el principal recurs econòmic de la població La capital de l’illa és Andros, petit port a la costa occidental
Amorgós
Illa
Illa de Grècia, de l’arxipèlag de les Cíclades a la mar Egea.
Hi ha conreus de vinya, tabac, oliveres, figueres, ordi Les localitats principals són Amorgós , port de la costa oriental, i Aigiálē al N de l’illa
Amfissa
Ciutat
Ciutat del nomós de Fòcida, Grècia, al NE de Delfos.
Centre agrícola blat, oli, vi i ramader vaques i ovelles, a prop s’hi troben mines de bauxita Antiga capital dels Locres Òzoles El 338 aC, el tribunal dels amfictions encarregà a Filip de Macedònia de prendre i arrasar la ciutat, atès que els seus habitants l’havien construïda en territori del temple de Delfos Reedificada per August, Amfissa gaudí d’una gran autonomia durant l’Imperi Romà A l’edat mitjana esdevingué la residència dels comtes de Salona comtat de Salona
Amfípolis
Geografia històrica
Colònia atenesa fundada al segle V aC a uns 5 km de la costa de Macedònia, al N de la mar Egea.
Situada a la vora del riu Estrimó en una zona de gran riquesa aurífera, fou conquerida el 424 aC pels espartans i retornada a Atenes després de la pau de Nícies El 357 aC fou presa per Filip II de Macedònia , que aprofità l’or amfipolità per a començar una encunyació macedònia El seu fill Alexandre el Gran la convertí en una important base naval del seu imperi, i posteriorment formà part del regne dels antigònides Conquerida pels romans 185 aC, fou capital d'un dels districtes autònoms de l'antic regne, posteriorment integrats a la província de Tràcia A la fi de l'imperi Romà hom hi…
golf Ambràcia
Golf marí
Golf de Grècia Central a la costa de la mar Jònica, on desemboca el riu Arakhthós.
Comunica amb la mar per un canal d’uns 2 km d’ample amb la localitat de Préveza a la sortida A la costa S hi ha els petits ports de Vónitsa i Amfilokhía
Aliákmon
Riu
Riu de Grècia (325 km) que neix prop de la frontera albanesa, drena Macedònia i desemboca al golf de Tessalònica.
El nom popular grec és Vistriza