Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Egina
Port de l’illa grega d’Egina
© B. Llebaria
Illa
Illa del golf Sarònic, pertanyent al nomós d’Àtica, Grècia.
De terreny abrupte i de sòl sec, la principal riquesa és a les planes de l’oest fruita, vi, cereals, on es troba la població principal, Egina, port de pesca i centre comercial de l’illa
Argostólion
Ciutat
Ciutat de l’illa de Cefalònia, Grècia, capital del nomós de Cefalònia (7.595 h [1971]).
Port principal de l’illa
Antikýthēra
Illa
Illa de Grècia, del nomós del Pireu, entre el Peloponès i Creta (22 km2).
Agricultura cereals i ramaderia ovelles i cabres La localitat principal és Potamós, al nord de l’illa
golf Sarònic
Golf marí
Golf de Grècia Meridional, anomenat també golf d’Egina, que s’obre entre l’Argòlia (Peloponès) i l’Àtica i pel canal de Corint està comunicat amb el golf de Corint.
Hi ha diverses illes, entre les quals es destaquen la de Salamina i Egina El port principal és el Pireu
Andros
Illa
Illa de Grècia, al nomós de les Cíclades, a la mar Egea.
És la més septentrional de l’arxipèlag De relleu muntanyós, especialment a la costa occidental, el cim culminant és el Kubárion 1009 m A les planes i als contraforts de les muntanyes són conreats oliveres, cítrics, tabac i figueres, que constitueixen el principal recurs econòmic de la població La capital de l’illa és Andros, petit port a la costa occidental
Siros
Illa
Illa de les Cíclades, Grècia, a la mar Egea.
La capital és Hermúpolis Produeix olives, vi i cereals, però l’activitat principal és la pesca La capital, que ho és també de totes les Cíclades, constitueix un important centre comercial i marítim de l’Egea Prop del poble de Vari hi ha un santuari, catòlic, anomenat Φανερωμένη Faneromeni , ‘L’apareguda’, on és venerada la Mare de Déu de la Mercè, amb festa el 24 de setembre Els seus orígens no són encara estudiats, però les notícies conegudes no van més enllà del final del segle XVIII o principi del segle XIX
Càndia
Ciutat
Capital del nomós homònim de Creta, i de la regió que forma aquesta illa, a Grècia.
És situada a la costa septentrional de l’illa, de la qual és la principal ciutat i un centre actiu d’exportació, a través del seu port, dels productes agrícoles de la regió olives, oli, vi, raïm, cítrics, ametlles Fundada pels àrabs segle IX prop de l’antiga Cnossos, fou conquerida pels bizantins 961 i posteriorment pels croats segle XIII, que la donaren a Bonifaci, marquès de Monferrat, el qual, el mateix any, la vengué a Venècia El comerç català amb l’illa de Creta, documentat des del segle XIII, tingué el centre a la ciutat de Càndia, on fou establert un consolat de catalans…
Espòrades
Arxipèlag
Illes de Grècia, a la mar Egea.
Són dividides en dos grups les Septentrionals i les Orientals Les primeres són al NE de l’illa d’Eubea, enfront de les costes de Tessàlia en formen part les illes d’Escíatos, Esciros, Skòpelos i Pélagos, entre altres de més petites Les Orientals, situades davant les costes del SW de Turquia, són illes més grans i més nombroses entre moltes altres hi ha les de Samos, Quios, Icària, Patmos, Rodes, Tḗlos i Kos Formades pels enfonsaments terciaris i quaternaris que donaren lloc a la formació de l’Egea, són unes illes muntanyoses de natura calcària que assoleixen els 1000 m d’altitud…
Epir
Divisió administrativa
Regió del NW de Grècia, vora Albània.
La capital és Iōánnina 44 829 h 1981 És dividida en els nomoí d’Árta, Iōánnina, Prébeza i Thesprōtía País muntanyós, s’estén des del vessant occidental de la serralada del Pindos a la mar Jònica i des d’Albània, al nord, fins al golf d’Árta, al sud És emmarcada dins les serralades dinàriques, constituïdes per bandes longitudinals, on alternen materials calcaris i flysch Els alts altiplans i cims retallats, entallats per una sèrie de profundes conques i depressions per on corren els rius, culminen al Smólikas, de 2 637 m d’altitud La costa, en general deserta, ofereix la desembocadura d’…
península Balcànica
Península
La més oriental de les tres penínsules meridionals d’Europa, que inclou els actuals estats d’Albània, Grècia, Bulgària, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Serbia i Montenegro i Macedònia, a més de la Turquia europea.
El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una àrea d’intensa…