Resultats de la cerca

Formava part de la baronia de Navata

Situada a l’esquerra del riu Congo, a 158 km de la desembocadura És el port principal del país, des del qual hom exporta cafè, cacau i oli de palma

Té port fluvial al Kwilu, tributari del Kasai El primer assentament europeu, el 1901, la convertí en centre administratiu colonial 1910 Fou capital de la regió fins el 1972, que la capitalitat fou transferida a Bandundu, 275 km al NW Els principals recursos econòmics provenen de l’agricultura oli de palma, cocos, mandioca, cacauets i blat de moro

És unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador a l’extrem oposat, la punta del Galatxo es troba enfront de Sant Carles de la Ràpita Montsià, al terme municipal del qual pertany, tot i que l’esmentat istme l’uneix al terme d’Amposta la seva costa septentrional, o costa de Dins, constitueix el límit meridional del port dels Alfacs entre la punta de Palma Marina i l’istme del Trabucador hi ha el moll i les altres installacions de les Salines de la Ràpita o de la Trinitat L’extrem meridional de la costa de Fora és la Testa de la Banya, prop de la qual hi ha el far de la Banya…

Té l’origen en el castell termenat de Cervelló, que fou venut el 992 per Ramon Borrell i Ermengol, fills del comte de Barcelona Borrell II, a Bonfill, senyor del castell de Masquefa els seus descendents adoptaren el nom de Cervelló i posseïren la baronia fins el 1297, que Guerau de Cervelló i de Cabrera la vengué a Jaume II per 130 000 sous barcelonesos Passà a la casa comtal de Pallars El 1374 Roger de Comenge, vescomte de Bruniquel, fill i hereu d’Elionor de Pallars, la vengué a la reina Elionor Restà en poder de la corona fins que fou adquirida per la ciutat de Barcelona el 1390 El 1411,…

Situació i presentació El terme municipal de Cabanelles, territorialment força extens 55,62 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca, al sector dit les Garrotxes d’Empordà La població és pràcticament del tot disseminada, i comprèn els petits pobles de Cabanelles, cap de municipi, Espinavessa, l’Estela, Queixàs, Sant Martí Sesserres i Vilademires, els veïnats de Casamor o Sant Romà de Casamor i la Palma, i l’antic lloc deshabitat de la Cirera, a més de nombroses masies escampades L’antic terme d’Espinavessa constitueix un enclavament que es troba a l’extrem sud-oriental…

L’església parroquial actual Sant Llorenç fou bastida en 1790-1804 El poble, que al s XIV depenia de la canònica de Lledó, formava part de la batllia de Navata el 1698

El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de…

L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del concordat del…

Situació i presentació El terme municipal de Navata, al sector sud-occidental de l’Alt Empordà, té actualment una extensió total de 18,51 km 2 Comprenia el cap de municipi i el poble agregat de Canelles fins el 1969, any en què li fou annexat el veí municipi de Taravaus, de 4,7 km 2 El terme de Taravaus, que s’estén per la vall mitjana del Manol, s’annexà a Vilanant l’any 2001 Més de la meitat de la seva població és disseminada, i l’agrupada se centrà fins el 2001 al petit nucli de Taravaus els masos esparsos formen els petits veïnats de Corts i del Mas Safont El municipi de Navata s’estén…