Resultats de la cerca
Es mostren 194 resultats
el Sobirà de Santa Creu
![](/sites/default/files/media/FOTO2/el_Subira_de_Santa_Creu_dos.png)
el Sobirà de Santa Creu
© Taverna del Subirà
Masia
Masia i important propietat (400 ha) del municipi d’Osor (Selva), dins el terme de Santa Creu d’Horta.
Existia ja al segle XII, i el seu llinatge es refongué al segle XIX amb els Planell de Tona Té una de les millors explotacions forestals de castanyers del país El mas és un gran casal amb afegitons dels segles XVI al XX, amb una capella de Sant Bernat revestida de ceràmica del 1693, obra del mestre escudeller Miquel Lapuja Sota el mas hi ha un modern hostal
pla d’Almatà
Jaciment arqueològic
Jaciment d’època islàmica situat al N de la ciutat de Balaguer.
Ocupa una extensa planura de 27 ha i està protegit per una muralla bastida entre el final del s VIII i el s X, amb 24 torres rectangulars conservades A l’origen degué tractar-se d’un assentament de tipus militar A partir del s X adquirí un caràcter urbà, amb una organització viària de traçat ortogonal, cases amb pati central i un sector ocupat per forns de ceràmica datats del s XI Hom hi trobà també restes d’un cementiri islàmic
Sant Julià del Llor
![](/sites/default/files/media/FOTO/A049105.jpg)
Vista panoràmica de Sant Julià de LLor (La Selva)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva), a uns 5 km al SE del cap del municipi.
S'estén per una plana regada per la séquia de Sant Julià , que dóna força també a la indústria tèxtil de la colònia de Bonmatí, situada a l’esquerra del Ter S'hi explotaven mines de galena Al nucli urbà, de carrers pintorescos i inconnexos, hi destaquen el carrer Vell, al peu de la muntanya de Sant Julià, a la riba del Ter, amb cases amb llindes gravades al s XVIII, agrupades a l’entrada del pont vell que comunicava amb la Cellera el carrer Nou, al costat del pou de la mina Carlota, amb les cases que eren habitatges miners i el carrer Petit, format per cases noves La parròquia de Sant Julià…
Osor
Osor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a les Guilleries.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Susqueda i la Cellera de Ter, a l’E amb els d’Anglès i Brunyola, al S amb els de Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm i a l’W novament amb els de Sant Hilari i Susqueda S’estén al fons de la vall drenada per la riera d’Osor que desemboca al Ter prop d’Anglès i és voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll, Sant Gregori i pel massís de Solterra i els seus contraforts Un dels arbres característics de les muntanyes selvatanes, especialment a les valls d’Osor i Sant Hilari Sacalm, és el castanyer, de gran capçada i…
la Noguera Ribagorçana
![](/sites/default/files/media/FOTO/Mont-rebei_IMG_0360.jpg)
La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
Fogars de la Selva
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100178.jpg)
Església de Sant Cebrià, a Fogars de la Selva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva és situat a l’extrem meridional de la comarca.
Situació i presentació Limita pel N amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric a l’altra banda de la Tordera, Maçanes i Maçanet de la Selva, pel S i l’E amb el de Tordera Maresme i per l’W amb el de Sant Celoni Vallès Oriental S’estén pel sector NE del massís del Montnegre, amb un cim destacat al Montgròs 391 m, i pel sector de la plana alluvial de la Tordera, que conforma part del límit septentrional del municipi, on aquest riu rep la riera de Santa Coloma La zona forestal, estesa als vessants del Montnegre, ocupa una bona part del territori Hi abunden les alzines, les alzines…
Bellmunt d’Urgell
![](/sites/default/files/media/FOTO/A024842.jpg)
Bellmunt d’Urgell (Noguera)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme de Bellmunt d’Urgell, de 5,11 km 2 d’extensió, és situat a la plana regada pel canal d’Urgell Sèquia Primera i Sèquia Petita, entre els municipis de Bellcaire d’Urgell a ponent, Montgai a tramuntana i Penelles a llevant i a migdia El territori és accidentat per petites elevacions que formen la serra de Bellmunt 379 m, límit meridional de la ribera del Sió El terme comprèn el poble de Bellmunt d’Urgell, cap de municipi, i algunes partides com la Coma de l’Orella, les Gorgues, la Mallola, les Torretes, les Roques i els Tossals Carretera locals enllacen el poble…
Sant Segimon del Bosc
![](/sites/default/files/media/FOTO/A005760.jpg)
Conjunt del santuari de Sant Segimón del Bosc a Sant Feliu de Buixalleu (Selva)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Sant Feliu de Buixalleu (Selva), situat vers el NW del poble, prop del camí de Santa Coloma de Farners.
Existia ja el 1244 amb consideració d’ajuda parroquial de Sant Feliu però amb demarcació pròpia El seu edifici fou molt renovat entorn del 1508
regió de Girona
Regió del Principat de Catalunya que comprèn les comarques de la seva façana marítima situades entre l’Albera i la Tordera i fins a la Serralada Transversal: el Gironès, la Selva, la Garrotxa, el Baix Empordà i l’Alt Empordà.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antiga diòcesi de Girona excepte la vall de Camprodon i la zona al S de la Tordera, que comprenia els antics comtats de Girona, d’Empúries i de Besalú sense el Ripollès ni els territoris al N de l’Albera i coincidia amb el conjunt de les vegueries de Besalú després sotsvegueria i de Girona i amb el corregiment de Girona creat el 1716 Amb gairebé tot el Ripollès i una gran part de la Baixa Cerdanya, restà inclosa dins la província de Girona del 1833 És dividida en tres àrees comercials Girona, Figueres i Olot
Santa Cristina
Santuari
Santuari del municipi de Lloret de Mar (Selva), enlairat en un turó damunt la costa, que tanca pel S les platges de Santa Cristina i de Treumal, actualment nucli turístic.
El santuari existia com a ermita ja l’any 1376 l’edifici actual fou iniciat el 1764 té un cambril que serva el suposat crani de santa Cristina i el que resta dels abans nombrosos exvots S'hi celebren la festa dels Perdons, convertida en aplec el segon diumenge de Quaresma, i la festa patronal, ensems festa major d’estiu de Lloret de Mar, el 24 de juliol, amb la popular processó marítima de Sa Relíquia , que des de la vila porta la relíquia de la santa al santuari amb barques enramades i amb el crit típic d’"amorra sa relíquia” quan la barca que la duu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina