Resultats de la cerca
Es mostren 5011 resultats
Sant Joan d’Arsós
Llogaret
Llogaret del municipi de Bula d’Amunt (Rosselló), als Aspres, al vessant E del coll de les Arques, a la coma d’Arsós.
És centrat en el mas d’Arços i en l’arruïnada església de Sant Joan, sufragània de la de Bula d’Amunt El 1151 constava ja com a possessió del monestir de Serrabona
Sant Joan d’Amunt
Antiga església
Antiga església parroquial de Banyuls de la Marenda (Rosselló).
Sant Joan d’Albera
Poble
Poble i cap del municipi de l'Albera (Vallespir), situat vora la riera de Sant Joan, una de les dues que drenen la vall de l’Albera, al peu del puig de Sant Cristau.
L’església parroquial, romànica, és obra del s XIII
castell de Sant Joan
Castell
Antic castell del municipi de Lloret de Mar
(Selva), les ruïnes del qual s’aixequen al promontori de la punta de Fenals (68 m alt.), que tanca per ponent la platja de Fenals, al SW de la vila, molt desfetes darrerament per l’acció de les noves urbanitzacions turístiques.
Fou bastit a mitjan s XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079 Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del s XVIII Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives lledànies
castell de Sant Joan
Vista aèria del Castell de Sant Joan, amb la població de Blanes al fons
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Blanes
(Selva), conegut pel Forcadell
, les ruïnes del qual s’aixequen al puig de Sant Joan
(166 m alt.), al NE de la vila.
Resta una torre restaurada modernament i la capella de Sant Joan advocació que tingué l’església de l’antic castell Fou bastit als s X-XI pels vescomtes de Girona, que el subinfeudaren als Blanes Passà a formar part del vescomtat de Cabrera
Sant Jaume de Queixàs
Església
Antiga església parroquial de Queixàs (Rosselló), aïllada, a 396 m alt, entre els veïnats de Joanpere i de Llença (actual centre del poble).
Sant Jaume de Perpinyà
Parròquia
Antiga parròquia de la ciutat de Perpinyà (Rosselló), construïda a la part alta, a l’E de l’antic recinte, a partir del s XIII.
L’església primitiva és gòtica, d’una nau única, amb capelles laterals i un absis pentagonal més estret però més elevat Durant el curs dels treballs, que duraren fins al segle XIV, hom adaptà la seva estructura al tipus característic proposat pels ordes mendicants Al s XVIII hi fou adossada una gran capella d’estil neoclàssic, seu de la confraria de la Sang, des d’on surt per Setmana Santa la famosa processó de la Sang El campanar fou bombardejat el 1545 pels francesos, reconstruït el 1566 i el 1866 Conserva dos retaules renaixentistes del s XVI El barri que centra aquesta església, dit de…
Sant Jaume de Calaons
Santuari
Santuari del municipi de Catllà (Conflent), al N del poble, al centre d’una vall tributària, per l’esquerra, de la Tet.
La imatge del sant és de fusta, del s XIII El lloc de Calaons és esmentat ja l’any 968
vall de Fenollet
Vall del municipi de Fenollet (Fenolleda).
castell de Sant Iscle de Vidreres
Restes del castell de Sant Iscle de Vidreres (Selva)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Vidreres (Selva), les restes del qual s’aixequen a uns 2 km de la vila, esmentat ja el 1194 i que formà part del vescomtat de Cabrera; fou el centre de la batllia de Vidreres.
El 1241 fou cedit en feu als templers Segons tradició, a la seva església es venerava el cos de sant Iscle, que el 1263 devia ésser traslladat al monestir de Breda Restaren, però, algunes relíquies del sant i a partir del mateix s XIII s’hi venerà també la seva germana santa Victòria Fou ocupat pels remences el 1485