Resultats de la cerca

És esmentada el 904 en l’acta de consagració de Parets l’edifici actual fou construït el 1711

És situat damunt el coll de Sant Sebastia , entre les valls del barranc d’Enseu, al N, i del riu Major, al S La seva església, dedicada a sant Sebastià amb una insòlita mutació de l’accent depèn de la parròquia de Baén El lloc és esmentat l’any 1163

Modernament hi ha estat bastit el  far de Sant Sebastià Adossada al santuari hi havia una antiga torre de senyals i de defensa, dita torre de Guàrdia Foren bastits, torre i església, a mitjan segle XV pel prior de Santa Anna de Barcelona l’edifici del santuari fou renovat el 1770 Prop seu hi ha una hostatgeria i un jaciment ibèric segles VI a I aC recentment consolidat i senyalitzat L’antic altar barroc fou destruït el 1936 S'hi celebren diversos aplecs

Hi havia una ermita dedicada a sant Salvi des d’abans del 1290, regida per donats i amb un benefici presbiteral El 1690 el lloc fou donat per Francesc de Bournonville, marquès de Rupit i senyor del lloc, als frares franciscans, a instàncies del bisbe franciscà de Girona, Miquel de Pontic, que hi volia fundar un collegi com el d’Escornalbou Tot seguit hi fou fundat un convent, que tenia 18 religiosos al segle següent i s’encarregava també de l’Hospital de Santa Maria de Bellver 1735, situat a la vila de Santa Coloma de Farners Al llarg del s XVIII foren refetes les dependències del convent,…

És esmentada ja el 1226 el 1930 fou substituït l’antic edifici per un de neogòtic, obra de l’arquitecte Pericas

Depenia de Sant Salvador de Breda

Fou edificada al s XII, i es conserva íntegra la primitiva edificació Serví algun temps d’ajuda parroquial a la primitiva parròquia d’Aiguafreda de Dalt Fou restaurada el 1970, i torna a servir d’ajuda parroquial del barri residencial que s’ha construït entorn seu

L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any

És al NE del terme, a ponent del nucli de Cruïlles L’església parroquial de Sant Sadurní esmentada ja el 1034 amb el nom de Sant Sadurní de Salzet fou possessió de la mitra de Girona, igual com el castell de Sant Sadurní o de l’Heura , esmentat ja al s XII El lloc fou incorporat a la corona el 1442 i constituït carrer de Barcelona El 1974 formà un únic municipi amb els antics termes de Cruïlles i de Monells

Té un campanar de planta quadrada, en el característic estil gòtic tardà de la comarca El lloc és esmentat ja el 998 i la parròquia el 1040 Pertangué a la canònica de la seu de Barcelona Fou agregat al s XIX al municipi de Llinars