Resultats de la cerca
Es mostren 11190 resultats
Ratingen
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, entre el Rin i el Ruhr.
Consta d’un nucli antic església parroquial romanicogòtica i de barris industrials, on són fabricades màquines eines per a les indústries de la conca del Ruhr
Rastatt
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, al Rin superior.
Centre cultural acadèmies i museus, amb indústries mecàniques, elèctriques i electròniques Fou creada ciutat el 1700 pel marcgravi de Baden Lluís Guillem, que s’hi traslladà a viure al castell construït a l’estil de Versalles
Ramió
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Fogars de la Selva (Selva), a la capçalera de la riera de Ramió, que aflueix a la Tordera per la dreta, aigua amunt de la seva confluència amb la riera d’Arbúcies.
De l’església parroquial de Sant Andreu depèn l’antic santuari de la Serra
el Ramadal
Raval
Antic raval, actualment negat per les aigües del pantà, del poble de Susqueda (Selva), a la vora del Ter, dit també barri del Pont.
El 1960 hi vivien 51 h aglomerats
Radebeul
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya.
Centre cultural museus i escoles i industrial maquinària, electrònica, productes farmacèutics i alimentaris i vins Al s XVII fou zona residencial de les famílies benestants de Dresden
Querós
Despoblat
Despoblat del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al sector septentrional del terme (pertanyent ja a la conca del Ter i separat del principal pel coll de Querós), a la riba esquerra del Ter.
El lloc és esmentat ja el 923, i l’església parroquial de Sant Martí, al s XI l’edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler i un notable pont refet en 1696-1700, pel pantà de Susqueda El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells S'independitzà al principi del s XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí
Riudarenes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat al bell mig de la comarca, a la vall de la riera de Santa Coloma.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Sils E, Maçanet de la Selva SE, Maçanes SW, Sant Feliu de Buixalleu W i Santa Coloma de Farners NW i N S’estén a la conca mitjana de la riera de Santa Coloma, que el travessa de N a S i que el divideix en dos sectors diferenciats l’oriental més planer, dins la depressió selvatana, i l’occidental, molt més extens, accidentat ja per contraforts de la Serralada Prelitoral, com el Far 587 m d’altitud o el puig d’Argimon 477 m La riera de Santa Coloma rep per la dreta el torrent de l’Esparra i altres, mentre…
Santa Margarida de Vallors
Església
Església del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva) a l’extrem est del terme.
S'estén per un territori molt accidentat, on neix la riera de Vallors , afluent de capçalera de la riera de Santa Coloma El lloc existia ja el 886 L’església de Santa Margarida, consagrada el 1183, fou refeta al s XVIII Pertany a la seva demarcació el santuari del Pedró
Sant Amanç
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Anglès (Selva), al S de la vila, centrat per l’església de Sant Amanç, sufragània de la parròquia de Sant Martí Sapresa.
Formava part del vescomtat de Cabrera, dins la batllia d’Anglès juntament amb Sant Martí Sapresa
Germània
Geografia històrica
Nom que els romans donaren a la gran planícia de l’Europa central des del Rin al Vístula, ocupada per pobles d’arrel indoeuropea.
De fet mai no fou dominada per Roma, que aviat hagué de deixar de banda la idea d’una Germània romana L’única zona que rebé una influència i un domini romà fou la Renània, que al s I fou dividida en dues províncies Germània Inferior i Germània Superior Les notícies més extenses procedeixen de la Germània de Tàcit, on féu una descripció geogràfica i ètnica Les primeres temptatives de conquesta foren fetes per August, el qual hi trameté un exèrcit comandat per Varus Desfet a Teutoburg 9-10 dC, Germànic fou encarregat de venjar-lo Les dificultats de la zona impediren que hom dugués a terme una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina