Resultats de la cerca
Es mostren 14409 resultats
Pečenga
Regió
Territori a l’extrem NW de Rússia, fronterer amb Noruega, travessat pel riu homònim fins a la mar de Barentsz.
Mines de coure i de níquel Al fiord homònim, de 15 km de llarg, hi ha els ports de Linakhamari Liinahamari i Pečenga Petsamo Per la pau de Dorpat 1920, Rússia cedí aquest territori a Finlàndia perquè li servís de corredor fins a la mar pel tractat de Moscou 1940, l’URSS hi adquirí un dret de pas i, per la pau de París del 1947, tornava a fer-se'n mestressa
el Pasteral
Pont sobre el Ter al sector del Pasteral (Cellera de Ter, Selva)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de la Cellera de Ter (Selva), a la dreta del Ter, a la sortida del congost del Pasteral.
Aprofitant aquest congost, es construí el pantà del Pasteral
el Part
El Part
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu del Part) del municipi d’Osor (Selva), al costat de l’antic camí d’Osor al Coll, sota el coll de Maifré.
És esmentat des del 1687 i actualment no hi ha culte La casa dels ermitans és en ruïnes
el Parrot
Raval
Raval del municipi de Sant Salvador de Guardiola (Bages), al S del poble.
P’aozero
Llac
Llac de la República de Carèlia, a Rússia, al N del territori.
Situat al NW del Topozero, li està unit i formen junts el pantà de Kum
Palou
Veïnat
Veïnat de poblament disseminat del municipi d’Amer (Selva), al S de la vila, a la dreta de la riera d’Amer.
sa Palomera
Roca de sa Palomera, a Blanes
© Fototeca.cat
Petit tómbol de la costa de Blanes (Selva), que separa la platja de s’Abanell i la badia i port de Blanes.
És considerat tradicionalment el límit meridional de la Costa Brava
mas de Quadres
Masia
Masia del municipi de Maçanes (Selva), entre el poble i Hostalric, propietat dels barons de Quadras.
L’edifici actual, denominat inadequadament Baronia de Quadres , fou planejat al començament del s XX per Puig i Cadafalch la capella, neogòtica, és oberta al públic com a santuari de la Mare de Déu de Quadres , beneït el 1902
Putorana
Massís
Massís de l’altiplà de la Sibèria Central, el més alt i el més fortament desmembrat, al curs superior del P’asina, al NW del kraj de Krasnojarsk, Rússia (altitud màxima, 1 702 m).
Puškin
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Leningrad, Rússia.
Indústries químiques, mecàniques i del paper Fundada per Pere el Gran, fou residència d’estiu dels tsars fins el 1917 S'hi destaquen un conjunt de palaus i pavellons, d’arquitectes italians el de Caterina de BRastrelli, 1752-57, el d’Alexandre de GQuarenghi, 1792-96 Té també l’església de Santa Sofia, imitació de la de Constantinoble El nom de Puškin li fou donat pel fet que l’escriptor homònim en freqüentà el liceu