Resultats de la cerca
Es mostren 6077 resultats
Sant Gregori
Muntanya
Muntanya (1.094 m alt.) compartida entre els termes de la Cellera de Ter i Osor (Selva), que tanca la vall d’Osor pel N, divisòria d’aigües, amb la conca del Ter.
Prop del cim, al vessant d’Osor, hi ha l’ermita de Sant Gregori, existent ja el 1636, que fou restaurada durant el segle XX
Sant Grau d’Ardenya
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Sant_Grau_Ardenya.jpg)
Sant Grau d’Ardenya
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari del municipi de Tossa de Mar (Selva), al sector més elevat de la serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes (puig de Cadiretes, 518 m), a la capçalera de la riera de Sant Lionç o riera de Sant Grau.
El santuari, que existia ja al segle XVII, fou renovat el 1882 depèn del patronat de l’ajuntament Modernament ha restat inclòs en una urbanització particular hom construí prop seu un hotel, actualment tancat
Sant Genís Sacosta
Despoblat
Despoblat del municipi d’Amer (Selva), al sector nord-occidental del terme, a la dreta del riu Brugent, centrat per la parròquia de Sant Genís, que havia estat possessió del monestir d’Amer.
Al s XVII era lloc reial
Sant Fost de Campsentelles
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100422.jpg)
Sant Fost de Campsentelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a l’esquerra del Besòs i accidentat pels vessants occidentals de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Limita amb els termes de la Llagosta W, Mollet del Vallès i Martorelles N, Santa Maria de Martorelles NE, Tiana SE, pertanyent al Maresme, Badalona S, pertanyent al Barcelonès, i Montcada i Reixac SW, pertanyent al Vallès Occidental Excepte una petita zona al NW propera al riu, el territori és bastant accidentat pels contraforts interiors de la Serralada Litoral turó de la Brolla o la Creu d’en Torres, de 466 m d’altitud, a ponent del turó d’en Galceran, límit oriental amb Santa Maria de Martorelles i Teià el turó del Reig, de 371 m, al límit amb aquest darrer municipi…
Sant Feliu de Buixalleu
![](/sites/default/files/media/FOTO/A022449.jpg)
Vista del petit nucli de Sant Feliu de Buixalleu (Selva)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat al sector sud-occidental de la comarca.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Riells i Viabrea i Breda SW, Arbúcies NW i N, Santa Coloma de Farners N, Riudarenes NE, Maçanes E, Hostalric SE, Fogars de la Selva S i Sant Celoni SW, aquest últim de la comarca del Vallès Oriental El territori és muntanyós, especialment al sector septentrional, situat als contraforts dels massissos del Montseny i de les Guilleries, on abunden els boscos d’alzines, d’alzines sureres, de pins i de castanyers El terme s’estén al marge esquerre de la Tordera, que en forma el límit meridional, i comprèn la vall baixa de la riera d’Arbúcies…
Sant Esteve de Perabella
Monestir
Monestir de tradició pactista visigòtica, situat en una cova en el camí de Balestui, al municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Peramea.
Existia ja el 846 en estreta connexió amb el monestir de Servàs el 849 fou donat pel comte Frèdol al monestir de Gerri en premi de la fidelitat d’aquest monestir en les lluites entre els comtes Galindó i Frèdol Sembla, per tant, que Perabella i Servàs devien haver seguit el partit de Galindó i que per això haurien estat annexats a Gerri
Sant Esteve de Palautordera
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100421.jpg)
Sant Esteve de Palautordera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall de la Tordera (aigua amunt de Santa Maria de Palautordera) i accidentat pels contraforts meridionals del massís del Montseny (turó de Montclús, al límit NE del terme).
Situació i presentació Limita amb els termes de Fogars de Montclús W-N, Santa Maria de Palautordera S i Sant Pere de Vilamajor E-NLa part més accidentada del terme és al sector NW, per on s’escolen la riera de Vallmanya i el torrent del Reguissol, afluents de la Tordera Aquest sector és ocupat per densos boscos d’alzines, pins i arbres de ribera Sant Esteve es reparteix amb el terme veí i complementari de Santa Maria de Palautordera la gran terrassa fluvial de la Tordera quan aquesta ha deixat les valls encaixades del Montseny La vall de la Tordera baixa encaixada, s’obre a l’alçada del…
Sant Esteve del Coll
![](/sites/default/files/media/FOTO/A092166.jpg)
Vista general de l’església de Sant Esteve del Coll, al municipi de Llinars del Vallès
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), al vessant septentrional de la Serralada Litoral, damunt la vall de la riera de Mogent, al SW de la vila.
El lloc és esmentat ja el 1024 L’església parroquial és poc anterior al 1574 Depengué dels domers, i després del rector, de Cardedeu Al començament del s XIX pertanyia al baró de Llinars
Sant Elies
Ermita
Ermita del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), al nord del terme, al cim del turó de Sant Elies (999 m alt.), contrafort meridional del turó de Pi Novell, dins l’antiga demarcació parroquial de Santa Susanna de Vilamajor.
Sant Dalmai
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Sant_Dalmai_Can_Xifra.jpg)
Can Xifra de Sant Dalmai
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Vilobí d’Onyar (Selva), fins al primer quart del segle XX del de Brunyola, al sector septentrional del terme, a l’esquerra de l’Onyar.
L’església parroquial de Sant Dalmai havia estat possessió del monestir de Breda El lloc depengué del castell de Brunyola