Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
la Granota
Hostal
Hostal i veïnat del municipi de Sils (Selva), a la carretera de Barcelona a Girona.
els Hostalets de Cervera
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), a l’esquerra de la carretera de Barcelona a Lleida.
l’Hostalnou
Veïnat
Veïnat de poblament disseminat del municipi de Riudellots de la Selva (Selva), prop la carretera de Barcelona a Girona.
Rep el nom d’un hostal, prop del qual hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu del Remei gòtica
la Bolla
Barri
Barri de Flaçà (Gironès), a l’est del poble, on hi ha l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou.
Masmesó
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Jordi Desvalls (Gironès), a llevant del poble, vora l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou.
l’Estació
Veïnat
Veïnat del terme de Sant Jordi Desvalls (Gironès), a llevant del cap municipal, format al voltant de l’estació de Barcelona a Portbou.
comtat de Girona
© Fototeca.cat
Història
Territori entorn de la ciutat de Girona regit per un comte.
Després que els homes de Girona lliuraren la ciutat a Lluís el Piadós 785, hom organitzà el comtat, que fou encomanat a Rostany, segurament un franc, i que estenia la seva jurisdicció des del comtat d’Empúries i la mar fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d’Osona o les Guilleries pel nord-oest, incloent-hi aleshores el pagus de Besalú El segon comte fou Odiló 812-817, i el 817 el comtat fou integrat, amb Narbona i els altres comtats orientals de Barcelona, d’Empúries i de Rosselló, a la marca de Septimània En morir Odiló, Berà de Barcelona fou nomenat comte de…
l’Estació de Riudellots
Veïnat
Veïnat del terme de Riudellots de la Selva, situat al NE del cap municipal, a redòs de l’estació ferroviària de la línia Barcelona-Girona..
marca de Berga
Nom que prengué el sector de la Segarra adquirit pels comtes de Berga i de Cerdanya, dins la primera meitat del s XI, a la frontera amb els musulmans.
Formava una estreta franja des de Castellfollit de Riubregós, el Portell, Pujalt, Ferran, Gàver i les Oluges, fins prop de Tàrrega, limitada al nord i al sud pels comtats d’Urgell i d’Osona-Manresa aquests dos units a Barcelona El 1058, el comte Ramon Guifré de Cerdanya cedí al comte de Barcelona l’expansió de la seva marca més enllà de les Oluges
l’Empalme
Caseria
Caseria del municipi de Maçanet de la Selva, al límit amb el de Maçanes.
Format al voltant de l’estació de ferrocaril dita actualment de Maçant-Maçanes pupularment, l’Empalme , entroncament ferroviari de les línies de Barcelona-Portbou per Granollers i per Mataró, que forma el límit septentrional del “vuit català”
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina