Resultats de la cerca
Es mostren 6175 resultats
Pedreguet
Raval
Raval de la vila d’Amer (Selva), on hi ha la capella de la Mare de Déu de la Pietat, del s XVII, on es revestien els bisbes i abats en entrar a la vila.
Pavlodar
Ciutat
Capital de la província homònima, al Kazakhstan.
Situada a la plana del riu Irtyš, on té un port Fundada el 1720, és actualment un centre d’indústria transformadora tractors, alumini, drassanes, pneumàtics i reparació d’automòbils, formigó armat, etc Té tres centrals tèrmiques i és també un nucli d’indústria alimentària i lleugera
el Pasteral
Pont sobre el Ter al sector del Pasteral (Cellera de Ter, Selva)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de la Cellera de Ter (Selva), a la dreta del Ter, a la sortida del congost del Pasteral.
Aprofitant aquest congost, es construí el pantà del Pasteral
el Part
El Part
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu del Part) del municipi d’Osor (Selva), al costat de l’antic camí d’Osor al Coll, sota el coll de Maifré.
És esmentat des del 1687 i actualment no hi ha culte La casa dels ermitans és en ruïnes
Papaloapán
Riu
Riu de Mèxic (440 km de longitud i 45 700 km2 de conca).
Neix a les muntanyes de l’estat d’Oaxaca, penetra a l’estat de Veracruz i desemboca a la llacuna de Tequiapán, que comunica amb la mar per la restinga d’Alvarado
Pánuco
Riu
Riu de Mèxic (520 km).
Neix a la regió endorreica de la conca de Mèxic, travessa la regió muntanyosa de San Luis de Potosí i desguassa al golf de Mèxic, prop de Tampico Durant el seu trajecte rep diversos noms Salado, Salto, Tepeji, Tula, Moctezuma
Palou
Veïnat
Veïnat de poblament disseminat del municipi d’Amer (Selva), al S de la vila, a la dreta de la riera d’Amer.
sa Palomera
Roca de sa Palomera, a Blanes
© Fototeca.cat
Petit tómbol de la costa de Blanes (Selva), que separa la platja de s’Abanell i la badia i port de Blanes.
És considerat tradicionalment el límit meridional de la Costa Brava
mas de Quadres
Masia
Masia del municipi de Maçanes (Selva), entre el poble i Hostalric, propietat dels barons de Quadras.
L’edifici actual, denominat inadequadament Baronia de Quadres , fou planejat al començament del s XX per Puig i Cadafalch la capella, neogòtica, és oberta al públic com a santuari de la Mare de Déu de Quadres , beneït el 1902