Resultats de la cerca

És centre agrícola cotó, blat de moro, arròs i ramader També té indústria conservera

És centre comercial d’una important regió agrícola, criadora de bestiar boví i productora d’arròs, taronges, mill, llegums, cafè, canya de sucre i bananes Té indústria del ciment i derivats, calçat, i refineria de sucre És unida per carretera i ferrocarril amb Belo Horizonte, capital de l’estat

Situació i presentació Afronta pel N amb els municipis gironins de Bescanó i Aiguaviva, per l’E amb els de Riudellots de la Selva i Caldes de Malavella, pel S amb el de Sils i per l’W amb els de Brunyola i Santa Coloma de Farners La morfologia del terme es formada per serrats de poca alçària, entre els que destaca la Closa de Sant Dalmai o cràter de la Closa, a la part septentrional, amb uns 4 km de diàmetre i una fondaria que en alguns llocs arriba fins els 30 m, i el turó de Sant Llop 203 m, que és la màxima altitud del municipi Als boscos hi ha alzines, pins i sureres, i a la tardor s’hi…

Existia ja el 1323, i l’edifici actual fou acabat el 1612, ampliat amb un cambril el 1787 i millorat i restaurat després moltes vegades S'hi venera una imatge romànica de la Mare de Déu, asseguda, amb l’infant que beneeix, obra del s XIII, que la tradició fa trobada en aquest lloc La vila de Blanes hi celebra una festa, votada el 1650, el dia de Santa Caterina, i una altra el dia de Sant Rafael 24 d’octubre, per un altre vot, del 1795 També hi té lloc un aplec el dimarts de Pasqua, i els feligresos del rodal hi acudeixen en calamitats públiques i privades

És situada a la riba esquerra del riu Guaíba i al NW de la llacuna Dos Patos Gran centre d’immigració, és el nucli comercial del S del país Exporta productes agrícoles mandioca, mongetes, mill Indústries químiques, tèxtils, mecàniques, alimentàries, del tabac i del cuir A prop del barri de Canoas hi ha una refineria de petroli

Existia ja el 1244 amb consideració d’ajuda parroquial de Sant Feliu però amb demarcació pròpia El seu edifici fou molt renovat entorn del 1508

Consta des del s XIII com a lloc de devoció comarcal

L’església és coneguda des del s XIV amb el nom de Sant Pere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al s XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de Sant Pere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en el santuari de la Mare de Déu de Gràcia

Fundada el 1942, és el centre siderúrgic més important del Brasil, el qual empra el ferro procedent de Minas Gerais i l’hulla de Santa Catarina i dels EUA