Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
petja de Sant Salvi
Sector o indret
Indret dels municipis d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu (Selva).
brolles d’en Blanc
Sector o indret
Indret dels municipis d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu (Selva).
riera d’Arbúcies
![](/sites/default/files/media/FOTO/B069541.jpg)
Riera d’Arbúcies tocant a les cases del poble (la Selva)
© Fototeca.cat
Riera
Riu de la Selva que neix a les terres silúriques del Montseny, als vessants orientals del turó de Sesportadores, dins el terme municipal d’Arbúcies; al seu naixement pren el nom de torrent de Rigròs
, però, immediatament rep el nom de riera Gran
; es dirigeix vers l’est, per terreny granític, i després de passar per la vila d’Arbúcies, prop de la qual s’uneix, per l’esquerra, amb la riera Xica, continua cap al sud-est.
Després de rebre, igualment per l’esquerra, el riu de Cós i de passar encaixada pel terme de Sant Feliu de Buixalleu, arriba a la plana propera a Hostalric, on desemboca, per l’esquerra, a la Tordera, després d’uns 25 km de recorregut
la Pedrosa
Serra
Serra dels municipis de Riudarenes , Santa Coloma de Farners i Sant Feliu de Buixalleu (Selva).
batllia de n’Orri
Localitat
Demarcació formada per les localitats que havien pertangut al terme del castell de Montsoriu, a la Selva.
Quan aquest castell deixà les funcions de termenat per a transformar-se, al s XIII, en residència dels vescomtes de Cabrera i llur fortalesa militar més preeminent, a la vegada que Hostalric amb el seu castell fou erigida en vila amb batllia pròpia, els restants pobles del terme de Montsoriu formaren una batllia dita de n'Orri , pel cognom dels seus batlles naturals fins al s XV, la qual era formada per les parròquies de Breda amb el monestir de Sant Salvador, Arbúcies, Lliors, Sant Pere Desplà, Cladells amb l’església de Sant Salvi, Sauleda, Sant Feliu de Buixalleu, Grions,…
Valldemaria
Monestir
Monestir femení cistercenc situat al municipi de Maçanet de la Selva (Selva), prop del límit amb el de Tordera (Maresme).
És el primer monestir de cistercenques dels Països Catalans Era filial de l’abadia francesa de Monenque La primera notícia és del 1159, quan era regit per la priora Ricsenda i fou dotat pels nobles Berenguer de Maçanet i Gaufred de Rocabertí, que el posaren sota la protecció de l’arquebisbe de Tarragona i altres bisbes assistents a la dotació El 1164 la priora Ermessenda rebé una bona dotació a Passanant, l’Espluga i la Tallada de mans d’Almodis, filla de Ramon Berenguer III L’any 1169, amb l’ajuda de Gaufred de Rocabertí, la priora Ermessenda passà a la nova fundació de Santa…
Grions
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Sant_Gabriel_Grions.jpg)
L’església de Sant Gabriel de Grions
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Sant Feliu de Buixalleu (Selva), al sector S del terme, a l’esquerra de la riera d’Arbúcies.
L’església parroquial és dedicada a sant Gabriel Pertangué a la batllia de n'Orri, del vescomtat de Cabrera
les Guilleries
![](/sites/default/files/media/FOTO3/les_Guilleries_massis.jpg)
El relleu suau i ondulat del massís de les Guilleries
Pau Pares (CC BY-SA 2.0)
Massís
Massís muntanyós situat a l’extrem NE de la Serralada Prelitoral Catalana, travessat pel Ter, repartit entre les comarques d’Osona i la Selva.
La geografia De contextura granítica, recobert en alguns puigs per Paleozoic residual, és flanquejat al N i a l’W per materials eocènics, que formen cingles de retrocés en el contacte del Collsacabra i de la plana de Vic, molt coneguts i característics El massís és format per blocs de plegament germànic, amb surreccions i enfonsaments, amb algunes falles que l’emmarquen per migjorn i per llevant L’altitud màxima és de 1202 m, i les inferiors, a les valls més baixes, al voltant dels 300, però la majoria de les altures van de 800 a 1000 m Les carenes són suavitzades per una antiga superfície d’…