Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme és en contacte amb les comarques del Vallès Oriental municipis de Montseny i Fogars de Montclús al SE i d’Osona Viladrau i Espinelves al l’W Confronta també amb els municipis selvatans de Sant Hilari Sacalm N, Santa Coloma de Farners NE, Sant Feliu de Buixalleu E i Riells i Viabrea S El municipi té per eix la vall de la riera d’Arbúcies, de boscos frondosos i reclosa pel Montseny, el pla de les Arenes a les Guilleries i els cims de Joanet i la serra de Malhivern i Montsoriu, a l’extrem S La vall és presidida pel cim majestuós de les Agudes, de 1707 m d’altitud…

És documentada, juntament amb sis masos més, el 1262 com a part de la batllia general d’Arbúcies Segons consta, la casa s’incendià el 1834 i la cara nord, la més afectada, fou reconstruïda Les darreres reformes de l’edifici són del 1918

Canvia aleshores la direcció W-E per la N-S, i després de drenar el terme de Riudarenes fa de límit entre els de Maçanet de la Selva i de Maçanes, i desemboca a la Tordera per la dreta a Fogars de Tordera

S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià

L’església és coneguda des del s XIV amb el nom de Sant Pere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al s XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de Sant Pere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en el santuari de la Mare de Déu de Gràcia

Existia ja el 1019 La població és coneguda també per les Esposes L’antiga església és situada més al N de la població, prop del cementiri, i en depenien la sufragània de Sant Amanç i la capella de Santa Bàrbara, dins el municipi d’Amer La seva demarcació pertanyia a la jurisdicció del castell de Brunyola

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Climent, que havia estat possessió del monestir d’Amer Era lloc reial al s XVII