Resultats de la cerca

Canvia aleshores la direcció W-E per la N-S, i després de drenar el terme de Riudarenes fa de límit entre els de Maçanet de la Selva i de Maçanes, i desemboca a la Tordera per la dreta a Fogars de Tordera

L’església de Santa Maria és sufragània de la parròquia d’Arbúcies Formà part de la batllia de n'Orri

S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià

Rep el nom de l’antic mas Vidal, existent ja al s XIII

Nombroses falles l’aïllen del bloc de Tossa

Situació i presentació Limita amb els termes de Sils N, Caldes de Malavella N-NE, Tossa de Mar SE, Lloret de Mar S i Maçanet de la Selva W Emplaçat a l’E de la depressió selvatana, en contacte amb els contraforts nord-occidentals de la Serralada Litoral puig Ventós, 419 m alt, el seu territori és, en general, planer, excepte en els sectors E i SE Les aigües corren vers la riera de Sils, a l’W El terme comprèn la vila de Vidreres, cap de municipi, la caseria de Caulès de Vidreres i els veïnats de les Bòries i Cartellà Els darrers anys ha esdevingut lloc d’estiueig, afavorit per la proximitat…

La geografia De contextura granítica, recobert en alguns puigs per Paleozoic residual, és flanquejat al N i a l’W per materials eocènics, que formen cingles de retrocés en el contacte del Collsacabra i de la plana de Vic, molt coneguts i característics El massís és format per blocs de plegament germànic, amb surreccions i enfonsaments, amb algunes falles que l’emmarquen per migjorn i per llevant L’altitud màxima és de 1202 m, i les inferiors, a les valls més baixes, al voltant dels 300, però la majoria de les altures van de 800 a 1000 m Les carenes són suavitzades per una antiga superfície d’…

És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de…