Resultats de la cerca
Es mostren 2197 resultats
parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Vista del massís del Montgrí
© Fototeca.cat
Espai natural
Parc natural de Catalunya creat l’any 2010.
Inclou tres unitats biogeogràfiques en 8192,12 hectàrees totals, de les quals 2 037 són marines el massís del Montgrí , les illes Medes i el Baix Ter , zones que ja gaudien anteriorment de protecció, el nivell de la qual fou ampliat en aprovar el Parlament de Catalunya la llei que establia el parc al tretze de maig d’aquest any Afecta vuit municipis de l’Alt Empordà i el Baix Empordà
Reserva de la Biosfera de Menorca
Reserva de la biosfera declarada per la UNESCO l’any 1993, que comprèn tota la superfície de l’illa de Menorca, pel seu valor com a patrimoni cultural, arqueològic, etnològic i arquitectònic.
La zona nucli de la reserva és el Parc Natural de S'Albufera des Grau, l’illa d’en Colom i el cap de Favàritx, una àrea que concentra una gran varietat de biòtops i acull espècies exclusives de l’illa, i també restes arqueològiques d’interès El 2004 s’aprovà l’ampliació dels límits del nucli central, mitjançant la incorporació d’una àrea addicional situada en zona marina La zona amortidora correspon a les àrees naturals d’interès especial derivades de la Llei d’espais naturals de Balears, i comprèn un 41% de l’espai de l’illa La resta del territori pertany a la zona de transició
Agedàbia
Ciutat
Ciutat de Líbia, capital del districte de’Al Wahat, al nord-est del país.
Entre el 2001 i el 2007 fou part i capital del districte d’Agedàbia
Torralba
Aspecte de la taula de Torralba d'en Salort
© AntòniaSànchez - blogenmenorca
Antic llogaret
Antic lloc del municipi d’Alaior (Menorca), al S de la ciutat, que ha donat nom a un sector del terme, de regadiu, i a diverses cases (Torralba d’En Sabord, Torralbet).
Hi ha una escola rural i una important estació megalítica, on destaquem una taula i un talaiot La taula és de grans dimensions, amb una pedra vertical de 4,30 m d'alçada, uns 2,50 m d'amplada i uns 0,5 m de gruix i una pedra capitell d'uns 3,60 m de llarg, aproximadament 1,15 m d'ample i 0,70 m de gruix
el Toro
Aspecte del santuari de la Mare de Déu del Toro
© CIC-Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Toro) situat al municipi des Mercadal (Menorca), al cim de la muntanya del Toro (385 m alt.), màxima elevació orogràfica de l’illa, a llevant de la vila.
La tradició atribueix la troballa de la Mare de Déu a uns ermitans de Llinàritx que acudiren a la muntanya guiats per una columna de llum Però cal situar la fundació del santuari vers el 1288, immediatament després de la conquesta El pariatge de Jaume II de Mallorca cita la capella de Sant Salvador del Toro a la demarcació parroquial de Sant Llorenç de Binixems L’església fou regida successivament per mercedaris fins el 1297, capellans diocesans, augustinians 1595-1835, franciscans 1880-81, ermitans de Sant Pau i Sant Antoni 1941-68 i darrerament per franciscanes La comunitat augustiniana…
Torelló
Talaiot
Caseria
Jaciment arqueològic
Caseria del municipi de Maó (Menorca), a l’W de la ciutat, prop de la basílica des Fornàs de Torelló, paleocristiana, on hi ha l’important talaiot de Torellonet Vell
.
Toraixa
Caseria
Caseria del municipi des Castell (Menorca), al S de la vila, a l’W de la cala de Sant Esteve.
Tonyà
Poble
Poble disseminat del municipi de Garrigàs (Alt Empordà), a l’E del terme.
L’església de Santa Llúcia és sufragània de la parròquia de Siurana El lloc és esmentat ja el 1017 i formà part de la batllia reial de Siurana
Tirant
Lloc o possessió del municipi des Mercadal (Menorca), subdividit actualment en Tirant Vell i Tirant Nou, notable casal, uns 7 km al N de la vila, i prop de Fornells, que dóna nom a la cala, platja i arenal de Tirant, que s’obre a la costa septentrional de l’illa, al fons del golf limitat pels caps de Fornells i de sa Cavalleria, i on desemboca el torrent des Mercadal, que rep en aquest darrer tram els noms de Lloriac i de riu de Tirant
.
Hi ha urbanització i hom explota industrialment la sorra de l’arenal
Tibesti
Massís
Massís muntanyós de l’Àfrica sahariana, al N del Txad, però que s’estén també pel S de Líbia i per un petit sector del NE de Níger.
Ateny 3 415 m al mont Emi Koussi, altitud màxima del Sàhara De sòcol cristallí, és recobert en part per extenses colades basàltiques Terciari Presenta un relleu molt desgastat per l’erosió eòlica Té alguns sectors esteparis i uns quants oasis a la perifèria La població, preponderantment nòmada o seminòmada, es dedica a la ramaderia