Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Piscina Sant Jordi
Natació
Instal·lació esportiva de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona.
Fou construïda per la Diputació Provincial de Barcelona en l’espai que ocupà l’anomenada piscina de l’Escola del Treball, actualment Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial Fou la primera piscina coberta de 50 m destinada a l’esport que es construí a l’Estat espanyol S’inaugurà el 1966 i actualment està administrada per la Federació Catalana de Natació
Palau Sant Jordi
Aspecte exterior del Palau Sant Jordi
Esport general
Pavelló poliesportiu de Barcelona.
Situat a la muntanya de Montjuïc, és una de les installacions que formen part del complex esportiu conegut com Anella Olímpica Fou dissenyat per l’arquitecte japonès Arata Isozaki amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i inaugurat el 21 de setembre de 1990 Fou concebut com a espai polivalent per a poder-hi desenvolupar competicions esportives, espectacles musicals i esdeveniments socials La primera competició esportiva que s’hi organitzà fou l’Open McDonald’s de basquetbol 1990 Posteriorment s’hi celebrà el WWF World Tour de lluita lliure professional 1991 i la Gala Mundial de la…
Llançà
Llançà a primer terme; al fons, el Port de Llançà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Llançà, de 27,98 km 2 , al sector septentrional costaner de la comarca, al N de la península del Cap de Creus, comprèn les terres que formen la vall de la riera de Valleta i les muntanyes que l’envolten, a la zona de contacte entre els vessants sud-oriental de la serra de l’Albera i l’extrem septentrional de la serra de Rodes Formen el municipi la vila de Llançà, que n’és el cap, amb el seu barri marítim del Port de Llançà, avui gairebé units, l’…
Figueres
El centre de la ciutat de Figueres al voltant de la Rambla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alt Empordà, a la plana empordanesa, a l’esquerra del riu Manol.
Situació i presentació El terme municipal tradicional de Figueres tenia 12,9 km 2 , als quals se sumaren, el 1975, els de l’antic terme municipal de Vilatenim 6,41 km 2 , cosa que fa un total de 19,31 km 2 És ocupat en una bona part pel nucli urbà i pels ravals formats al seu voltant La ciutat s’estengué pel pla i per les petites elevacions del terme, sense cap barrera geogràfica que ho impedís El municipi és a la zona de contacte entre la plana alluvial empordanesa i els primers vessants de l’espai que anomenem les Garrotxes d’Empordà, al final de les terres planes del sector nord-…