Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Sant Baldiri
Santuari
Santuari del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situat en un puig, prop de la costa i del terme del Port de la Selva.
El 974 l’església fou donada pel comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló al monestir de Sant Pere de Rodes Hom fortificà el lloc al s XVI es conserva la torre rodona, i restaurà el santuari el 1849 És tradicional l’aplec del 20 de maig
les Salines
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Salines) del municipi de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), als vessants meridionals del puig de les Salines (1 333 m alt.), a llevant del roc de Frausa, al límit amb el Vallespir (els Banys d’Arles).
La imatge és esmentada el 1329, i la tradició la fa una marededeu trobada el 1640 en fou esculpida una de nova d’alabastre Hi ha una albergueria i hom hi celebra un important aplec per la Mare de Déu d’Agost La imatge fou robada el desembre del 2011
Santa Margarida del Viver
Església
Antiga església del municipi de Cabrera de Mar (Maresme), vora la costa.
És esmentada el 1025 com a dedicada a sant Cebrià l’actual dedicació ja consta el 1258 El 1350 hi havia una comunitat de donades Al començament del segle XX encara s’hi celebrava un aplec Les restes romàniques han estat desmuntades recentment a fi de tornar a refer la capella al mateix paratge
Sant Llop

Aspecte de la capella de Sant Llop
© Alberto González Rovira
Capella
Capella situada a l’E del poble de Dosrius (Maresme).
És un petit edifici de planta rectangular del segle XVIII dedicat al copatró del municipi com a capella de Santa Eulàlia és esmentada des del 1353, i al segle XVI s’introduí l’advocació a sant Llop Està coronat per una petita espadanya amb campana Tradicionalment el primer de setembre, coincidint amb la festa major de Sant Llop, s’hi celebra un aplec
la Salut

Aspecte de la capella de la Salut
© Alberto González Rovira
Capella
Capella del municipi de Sant Iscle de Vallalta (Maresme), situada prop de la font del mateix nom.
L'edifici fou construït l'any 1885 pels propietaris del mas Santa Victòria l’actual Can Vila per aconseguir la curació de la seva filla Sembla que antigament ja hi hagué una primitiva capella segle XIV, que al segle XVIII ja estava derruïda L'actual edifici és senzill, de planta rectangular amb absis semicircular i espadanya El darrer diumenge d’agost s’hi celebra l'aplec
Sant Joan de Bauçols
Església
Antiga església, actualment arruïnada, del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), encinglerada a 902 m alt. als contraforts orientals del puig de Bassegoda, dominant la vall de la Muga.
És esmentada ja el 1413 sota l’advocació de santa Maria la imatge fou també anomenada Mare de Déu dels Corbs , que fou substituïda per la de sant Joan, i hom hi feia un aplec el dia del sant Depenia de la parròquia de Corsavell Arruïnada al començament del segle XX, la imatge de la Mare de Déu dita també de la Paloma pel seu color blanquinós fou portada a la parròquia de Llorona, on fou cremada el 1936
el Corredor

Aspecte del santuari del Corredor
© Alberto González Rovira
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Socors) al cim de la serra del Corredor, a 632 m alt., dins el municipi de Dosrius (Maresme).
Al començament del segle XVI hi fou construïda una petita església, ampliada aviat, i reconstruïda en 1576-83 L’actual edifici, consagrat el 1583, és d’estil gòtic tardà, bastit en granit el campanar és de planta quadrada, i la nau, de creu llatina L’altar major és renaixentista, amb un retaule plateresc S’hi venera la imatge de la Mare de Déu del Socors segons tradició, fou trobada Al costat hi ha una pagesia o hostaleria que hom ha suposat que havia estat una casa dels templers Depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far És un centre de devoció comarcana i té una gran tradició l’…
Santa Maria de Goscons

Fragment del retaule gòtic de Santa Maria de Goscons
© Josep Regas Ardevol
Capella
Capella romànica del segle XI que presidia la quadra de Goscons, al municipi d’Arenys de Munt.
S’hi venerava la Mare de Déu de Goscons, una talla de fusta policromada que representava una verge bruna sedent amb l’infant Jesús a la falda, ricament vestida i coronada L’obra, d’un marcat hieratisme, era possiblement de mitjan segle XII Desaparegué al principi del segle XIX, quan les tropes napoleòniques cremaren la quadra de Goscons i la capella Com la majoria de les verges trobades, segons la llegenda fou descoberta per un pastor en una cova del pla de les Bruixes, a Vallgorguina, on fou amagada perquè no caigués en mans sarraïnes El seu aplec se celebrava el 8 de setembre A…
la Jonquera
Vista aèria de la Jonquera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de la Jonquera, de 56,93 km 2 , s’estén als vessants meridionals de la serra de l’Albera, des del coll del Portell 694 m, a ponent, fins al Ras de la Menta 1067 m, a llevant, i en aquest sector de la carena pirinenca que separa l’Empordà del Vallespir, s’obren dos dels colls més baixos i accessibles de l’Albera, el coll de Panissars i el del Pertús L’extens territori forma dos sectors ben diferenciats, ambdós presidits per la serralada a ponent el que pertany a la conca del Llobregat d’Empordà, que neix al pic de Llobregat 918 m i que comprèn la vila…
Garriguella

Garriguella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Garriguella, de 21,02 km 2 , s’estén al sector nord-oriental de la plana de l’Alt Empordà, al punt de contacte amb els contraforts de les serres que enllacen la de l’Albera amb la de Rodes És accidentat a la banda de llevant i tramuntana, i assoleix 314 m a la carena de la serra de la Baga d’en Ferran, al límit amb el terme de Llançà Vers ponent i migdia el terreny és més planer, però lleugerament ondulat per pujols i petits serrats, com el serrat de Mala Veïna, prop del límit amb Peralada La riera de Garriguella, que neix a l’extrem meridional de…