Resultats de la cerca
Es mostren 3059 resultats
Sant Vicenç de Cotlliure
Santuari
Santuari de la vila de Cotlliure (Rosselló), construït en un petit illot, davant el port d’Amunt.
Les notícies més velles són de l’any 1642 La devoció popular renovà i engrandí l’església al s XVIII i declarà el sant protector de la vila Cada any el 16 d’agost s’hi celebra una tradicional processó per mar Entre els anys 1878 i 1886 es construí una escullera i la platja artificial de Sant Vicenç, que relliga amb la vila el santuari
mas de Sant Vicenç
Obrador de ceràmica de Perpinyà (Rosselló), al barri de Sant Galderic, creat per Fermí Bauby
.
S'hi fan exposicions de ceràmica i de tapissos Hom hi ha produït peces dissenyades per diversos artistes, entre els quals Jean Lurçat, Picart le Doux, etc
farga de Sant Sebastià
Antiga farga reial al municipi de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà), a la vora de la Muga, prop de la seva confluència amb el Rimal.
Resten les ruïnes de bon nombre de murs Fou feta construir per Carles III al segle XVIII per a la fabricació de bombes i bales de canó i tingué força importància Fou destruïda per les tropes franceses el 1794, durant la Guerra Gran Dalt d’un petit turó resta la petita església de Sant Sebastià, que era la de la farga Ha estat citada amb el nom erroni de Santa Bàrbara
Sant Salvador de Verdera
Vista del castell de Sant Salvador de Verdera al Port de la Selva a l’Alt Empordà
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell de l’Alt Empordà, situat a 670 m alt., al cim de la serra de Rodes (dita en aquest sector serra de Verdera), al límit dels termes de Palau-saverdera, Selva de Mar i el Port de la Selva.
És esmentat ja el 904, i el 974 el comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló el donà al monestir de SantPere de Rodes, monestir que domina pel S i que mantingué la jurisdicció del castell malgrat els drets que hi conservaren els comtes d’Empúries Ponç Hug IV ordenà el 1283 que hi fos bastit un nou recinte l’església sembla que és la primitiva, les ruïnes del qual són les que es mantenen, seguint la cresta de la muntanya
Sant Salvador de Perpinyà
Convent
Antic convent de canongesses de Sant Agustí, erigit a la ciutat de Perpinyà (Rosselló), a la costa de Sant Salvador, a l’indret de la font Nova.
Fou fundat el 1229 i el protegí el papa Innocenci IV i els reis del Casal de Barcelona i de la línia de Mallorca La seva primera priora fou Bonasies, que morí el 1246 El 1339 tenia catorze religioses i la priora refusà d’admetre'n de noves per manca de rendes El 1545 fou beneïda una església nova, que subsistí, com la comunitat, fins a la Revolució Francesa 1790
roc de Sant Salvador
Muntanya
Contrafort (1235 m alt) occidental del roc de Frausa, que domina la vall de Montdony, en el municipi d’Arles (Vallespir), dins l’antic terme de Montalbà de l’Església.
Sant Salvador
Poble
Poble del municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), a l’W de la vila, a l’esquerra del Tec, poc abans de la confluència amb la vall de la Persigola.
La seva església parroquial Sant Salvador, romànica s XII, emplaçada 100 m per damunt de la carretera, es veié molt afectada per les inundacions del 1940
Sant Rafel de Forca
Parròquia de població majoritàriament disseminada (rafelers; 129 m alt.) del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), a l’extrem SE del terme, al límit amb el de la ciutat d’Eivissa.
L’església parroquial Sant Rafael, creada per la divisió parroquial del 1785, i les poques cases que l’envolten són situades a un extrem de la venda de Forca És una de les tres parròquies interiors de l’illa
Sant Pere de Sedret
Poble
Poble del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), a 1 208 m alt, a l’extrem de la morena terminal del riu d’Aravó, on la vall entra en la plana.
És prop del terme de Guils de Cerdanya Baixa Cerdanya, i el 1860 la seva pertinença encara era discutida entre els estats francès i espanyol Existia ja el 980, i el 1312 era ja parròquia
Sant Pere de Rodes
L’antiga abadia benedictina de Sant Pere de Rodes, a la serra de Rodes
© JoMV
Abadia
Abadia benedictina del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada al vessant est de la serra de Rodes, dominant la badia del Port de la Selva.
Fou un important focus de pietat per a la comarca empordanesa, en especial amb els seus jubileus, els anys que Santa Creu de Maig s’esqueia en divendres, i la seva església monumental és un compendi d’art i d’interès arqueològic Malgrat això, el seu origen és fosc l’any 878 era una petita cella monàstica discutida entre els monestirs de Banyoles, Sant Policarp de Rasès i la seu de Girona Prevalgué el domini de Banyoles, però obtingué la independència el 944 per un privilegi de Lluís d’Ultramar, recaptat pel noble Tassi, que sotmeté també el monestir a la Santa Seu Tassi 926-979 i…