Resultats de la cerca

El 1229 l’abat Ponç, de Santa Maria de Roses, senyor del lloc, estabilitzà la comunitat de donats donant-los la regla de sant Benet i establint un prior, Bernat Sifré, per als homes, i una priora, Ermessenda Sifré, per a les dones Desaparegué a la fi del s XIV Una masia ha conservat el nom i el record del seu emplaçament

L’antic castell de Pelacalç, esmentat el 1363, pertangué a la família Margarit, de la branca de Castell Empordà, i fou destruït durant la guerra dels Segadors com a represàlia contra Josep de Margarit i de Biure La seva capella romànica, d’una sola nau, és construïda amb elements més vells

Situació i presentació El municipi de Pedret i Marzà té una superfície de 8,62 km 2 i s’estén pel sector septentrional de la plana de l’Alt Empordà, a la conca de la Muga, fins a tocar, pel SE, de l’antiga riba del desaparegut estany de Castelló Aquest municipi pren el nom dels dos agrupaments de població que en formen part Pedret, a llevant, és un lloc de població dispersa on hi ha l’església parroquial Marzà, a 1 km a ponent, és un nucli de població agrupada i la capital administrativa El terme municipal coincideix amb el terme parroquial de Sant Esteve de Pedret Fou segregat poc abans de l…

De la seva església parroquial de Sant Esteve, que havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes, depèn Marzà, capital del municipi El lloc és esmentat ja el 1060 Fou del comtat d’Empúries

L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria depèn de la de Mont-ros

El 1524 passà per enllaç als Rocabertí, que es cognominaren Rocabertí-Pau, i el 1746 als Amat, marquesos de Castellbell

Situació i presentació El terme municipal de Pau, de 10,69 km 2 de superfície, s’estén pels vessants sud-occidentals de la serra de Rodes, en contacte amb la plana alluvial de la conca de la Muga, a la rodalia del desaparegut estany de Castelló En aquest sector planer confronta amb els municipis de Palau-saverdera, Castelló d’Empúries, Peralada i Pedret i Marzà A septentrió, el Puig Margall 437 m, contrafort de la serra de Rodes, és el punt més alt del terme i la fita divisòria amb el del Port de la Selva Per les carenes d’aquest sector passa el límit amb Vilajuïga al NW i Palau-saverdera al…

Neix a les muntanyes de l’estat d’Oaxaca, penetra a l’estat de Veracruz i desemboca a la llacuna de Tequiapán, que comunica amb la mar per la restinga d’Alvarado

Neix a la regió endorreica de la conca de Mèxic, travessa la regió muntanyosa de San Luis de Potosí i desguassa al golf de Mèxic, prop de Tampico Durant el seu trajecte rep diversos noms Salado, Salto, Tepeji, Tula, Moctezuma

Prop seu s’alçava l’antic priorat del Coll de Panissars, i hi tingué lloc la famosa batalla del coll de Panissars