Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
les Llagunes
Poble
Poble del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), vora la confluència del barranc de Coma Sarrera amb el riu de Cantó.
Espinavessa
Poble
Poble del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), a l’esquerra del Fluvià, a la confluència amb la riera de Sant Jaume; el seu antic terme, amb el nucli de la Palma, era separat del sector principal del municipi pels termes de Navata i de Crespià.
L’església parroquial actual Sant Llorenç fou bastida en 1790-1804 El poble, que al s XIV depenia de la canònica de Lledó, formava part de la batllia de Navata el 1698
Corbera
Masia
Masia i antiga quadra del municipi d’Espolla (Alt Empordà), prop de la confluència del torrent de Freixa amb l’Orlina.
Cuanca
Caseria
Caseria del poble de Noarre (municipi de Lladorre, al Pallars Sobirà), a la confluència del riu de Noarre amb el riu del Port.
coll del Priorat
Collada
Depressió (460 m) de la serra de l’Albera, a l’W del coll de Panissars, que comunica l’Alt Empordà amb el Vallespir.
riera d’Ardenya
Riera
Riera que neix al vessant meridional del roc de Frausa, al terme de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), prop del límit amb el Vallespir.
Sota la vila de Maçanet uneix les seves aigües a les de la riera de Frausa
Terveu
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Tírvia (Pallars Sobirà), a la dreta de la Noguera de Vallferrera, davant la confluència amb el riu de Glorieta.
els Horts
Poble
Poble del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), situat al vessant occidental del puig del castell de Grillera, damunt el riu Major, límit amb el Vallespir.
L’antiga església de Sant Cristòfor, notable exemplar romànic, és arruïnada havia estat parròquia, de la qual depenien Fontfreda, Carbonils, els Vilars, Oliveda i el santuari del Fau
castell de Sant Ferran
Vista aèria del castell de Sant Ferran
© Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
Història
Gran fortalesa o ciutadella bastida en una elevació (el pla dels Caputxins) al NW de Figueres (Alt Empordà) a partir del 1752, segons plans de Juan Martín Cermeño per ordre de Ferran VI d’Espanya, com a defensa del pas fronterer amb l’Estat francès.
Aquest emplaçament ha estat controvertit per tal com és dominat per elevacions veïnes Inspirat en les teories de Sébastien Le Preste , té forma de pentàgon irregular, amb una longitud de 850 m de N a S i 500 m d’E a W, i un perímetre de 3,2 km Ocupa 32,5 ha de superfície Té sis baluards i set revellins i tota l’obra és voltada d’un ample fossat i glacis i camins coberts Hi caben deu mil homes i té troneres per a unes 250 peces d’artilleria La longitud total dels fossats és de 5 km Al pati d'armes hi ha cisternes on hi caben 10 milions de litres d'aigua Les obres de construcció també foren…
el Romadriu
Riu
Riu del Pallars Sobirà, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel S la vall Ferrera, des del coll de Màniga (que comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que comunica amb la vall d’Aós), passant pels pics del Covil (2.588 m) i de Salòria (2.789 m).
Els torrents de la Màniga, de Sabollera i de Conflent s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Aigua avall, del grup de bordes de Civís de Sobirà i de Civís de Jussà, penetra en una densa zona forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera, que era el centre del terme de Ribalera A partir d’aquí el riu separa el Pallars Sobirà, al N, i l’Alt Urgell, al S, fins que més avall del llogaret de Romadriu de Ribalera, penetra dins el terme de Montenartró, del municipi pallarès de Llavorsí, i fent de límit entre aquest i el de…