Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
castell de Rocabertí
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de la Jonquera (Alt Empordà), les ruïnes del qual s’aixequen al cim d’una aguda elevació, uns 2 km al nord de la vila, prop de la frontera estatal.
Esmentat ja el 948, pertangué al llinatge dels Rocabertí s XI En les lluites de Ponç II d’Empúries i Ramon Berenguer IV de Barcelona, aquest se n'apoderà 1138, i sembla que el féu enderrocar Fou construït de nou al mateix s XII i tingué un paper important en la batalla del coll de Panissars 1285 L’església del castell era dedicada a sant Romà Prop seu hi ha el santuari de Santa Llúcia, abans església parroquial de Sant Miquel de Solans
vescomtat de Rocabertí
Història
Jurisdicció feudal, successora de l’antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, a la Jonquera (Alt Empordà), que s’estenia per la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Campmany, de l’Alt Empordà, i Maurellàs i Bellaguarda del Capcir.
Sembla que els vescomtes de Peralada adoptaren —no definitivament— des de la fi del s X la denominació de vescomtes de Rocabertí El primer vescomte a emprar aquesta denominació fou Dalmau I vers el 971 Hug Jofre I 1229-50 el 1242 lluitava contra el comte d’Empúries, però el 1248 hi havia fet les paus i fins planejava amb Ponç Hug III la restauració de la ciutat destruïda d’Empúries Jofre III 1250-82 i el seu fill Dalmau VI 1282-1304 seguiren una política semblant, però prevalgué la seva fidelitat a la corona Dalmau VI heretà de la seva muller Ermessenda de Navata la major part de…
baronia de Llagostera
Història
Jurisdicció senyorial erigida el 1375 sobre la senyoria, el lloc i el castell homònims (Gironès) a favor de Gastó de Montcada i de Luna, que comprenia els castells de Malavella, Montagut i Caçà, la vila de Caldes de Malavella i les viles i llocs de Franciac, Santa Seclina, Caulers, Tossa i Lloret.
Passà als Cruïlles i, enmig d’una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i als Cruïlles de Castellfollit, alhora que els Montcada, marquesos d’Aitona, i llurs successors els ducs de Medinaceli també s’intitularen barons de Llagostera La senyoria de Llagostera havia estat concedida el 1288 al vescomte Dalmau de Rocabertí El 1323, per mort del fill d’aquest, Guerau de Rocabertí, retornà a la corona, i el 1324 fou donada, a l’avi del primer baró Ot de Montcada i de Pinós, senyor de la baronia d’Aitona
baronia de Pau
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la vila de Pau (Alt Empordà), que pertangué al llinatge homònim fins al s XIV.
El 1524 passà per enllaç als Rocabertí, que es cognominaren Rocabertí-Pau, i el 1746 als Amat, marquesos de Castellbell
Canadal
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Jonquera (Alt Empordà), al SW de la vila.
De masies disperses, era centrat per l’església i el castell, en un planell enlairat El castell de Canadal, enrunat, formà part del vescomtat de Rocabertí L’església és dedicada a santa Cristina Al SE hi ha els estanys de Canadal , on neix el Merdançà
Requesens
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de la Jonquera (Alt Empordà) centrat pel castell i santuari de Requesens, situats a 511 m alt. a l’esquerra de la capçalera de la riera d’Anyet, als vessants meridionals del puig Neulós.
L’antiga parròquia de Santa Maria de Requesens , esmentada ja el 844, fou pertinença del monestir de Colera citada com a parròquia encara el 1362, en ésser incorporat el monestir de Colera al de Sant Pere de Besalú passà a sufragània de la parròquia de Cantallops es conserven vestigis de l’església vella, però els monjos en bastiren una de més gran que convertiren en santuari marià, molt visitat a partir al s XVII per devots de tota la comarca era especialment important la processó de la Tramuntana que organitzava la vila de Figueres el primer diumenge de juny des del 1612 fins al 1868,…
baronia de Rocacorba
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Rocacorba (Gironès).
Hom pot considerar-ne el primer titular Jofre de Rocabertí, senyor de Rocacorba, que la vengué el 1402 a Blanca Despou, senyora de la Sala de Sant Martí i muller de Pere Galceran de Cartellà En temps de llur neta Constança de Cartellà, el rei la donà 1474 a Francesc de Verntallat, però fou retornada al fill de Constança, Pere de Montagut i de Cartellà Dels Montagut passà als Vallgornera àlies Llunes i als Baldric
Sant Mori
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Sant Mori és situat a la dreta del Fluvià, que fa de límit septentrional amb Sant Miquel de Fluvià i Palau de Santa Eulàlia En aquest indret el riu forma uns pronunciats meandres És drenat també per la riera de Saus i la riera de Sant Mori, que travessen el terme de S a N i vessen llurs cabals intermitents al Fluvià El terreny és lleugerament accidentat per serres i turons arrodonits, que són el límit occidental de la plana d’inundació de l’Alt Empordà 134 m d’altitud màxima al SE del terme Altres termes veïns són Vilaür a ponent, Saus i Vilopriu aquest…
Calabuig
Poble
Poble del municipi de Bàscara (Alt Empordà), al SE de la vila, a la plana al·luvial estesa a la dreta del Fluvià, regada per la séquia del molí de Calabuig
.
L’antic castell de Calabuig , del comtat d’Empúries, fou adquirit, probablement el 1175, pels vescomtes de Rocabertí al monestir de Banyoles, que havia fundat anys abans el priorat de Calabuig Sant Nicolau i Santa Creu de Calabuig a l’església parroquial de Sant Nicolau actualment arruïnada, situada a 1 km del castell, al N El castell fou destruït per ordre de Jaume I de Catalunya-Aragó durant l’expedició de càstig contra el comtat d’Empúries 1275 El priorat perdurà fins el 1618 els últims priors n'eren solament titulars, i residiren a Banyoles El 1691 la parròquia fou…
la Llosa del Bisbe
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, a l’est de la comarca, al sector menys muntanyós al límit amb el Camp de Túria.
L’àrea no conreada brolla i pasturatges de propietat comunal, aprofitats pel bestiar oví ocupa el 25% del territori L’agricultura unes 1000 ha és predominantment de secà és destinada principalment a la vinya 150 ha, garrofers, oliveres, ametllers i petits sectors de blat 40 ha i ordi Hi ha una cooperativa agrícola de vi i oli Hom explota mines de caolí i argila La vila 505 h agl 2006 392 m alt és a la plana L’església parroquial és dedicada a sant Sebastià Formava part de la baronia de Xulella, de la mitra de València El 1688 el bisbe Rocabertí li concedí l’autonomia, i Carles IV…