Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Queixàs
![](/sites/default/files/media/FOTO/A088797.jpg)
Façana i campanar de l’esglèsia de Sant Martí de Queixàs
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), al S del terme, prop de la riera de Sant Jaume, a la conca del Fluvià.
L’església parroquial de Sant Martí és esmentada ja al s X Dins el seu terme hi havia l’antiga cella de Sant Romà de Casamor La jurisdicció del lloc fou del priorat de Lledó
monestir de Lindisfarne
Monestir
Monestir situat a Northumbria, Anglaterra.
Important centre cultural i religiós, el 685 sant Cutbert hi introduí la regla benedictina, en ésser novament consagrada la reedificada església de Sant Pere La seva escola de copistes fou cèlebre, puix que creà formes pròpies d’entrellaçats, animals i plantes Evangeliari de Lindisfarne , al British Museum de Londres i exercí una gran influència Al s X la comunitat es traslladà a Durham
estany de Castelló
Estany
Estany del terme de Castelló d’Empúries (Alt Empordà), reduït actualment, per dessecament, a alguns fragments costaners Aiguamolls de l'Empordà).
Als s IX i X s’estenia probablement fins al peu de la serra de Rodes el 945 el comte d’Empúries Gausfred I concedí drets exclusius de pesca al monestir de Sant Pere, voltant tres illes, amb altres estanyols perifèrics als termes de Rodes i Palau-saverdera Al començament del s XIX un dels estanys principals arribava encara a Sant Joan Sescloses la Mugueta n'enllaçava dos més, actualment aiguamolls, que desguassaven per la riera de Salines i el grau de la Muga
Wells
Ciutat
Ciutat del comtat de Somerset, Anglaterra, al peu dels Mendip Hills.
Sorgí entorn d’un monestir fundat al s VII, i fou seu episcopal a partir del s X A l’edat mitjana fou un mercat important de teixits La catedral, iniciada a la fi del s XII, té la façana decorada amb nombroses escultures Destaquen el creuer, que aguanta una sòlida torre mitjançant quatre grans arcs en forma d’ics curvilínia, reforçats amb pilastres, i la sala capitular s XIV, de planta octagonal, la volta de la qual descansa damunt un pilar central Conserva vitralls del s XIV El palau episcopal és dels s XIII-XIV
Norwich
Ciutat
Capital del comtat de Norfolk, a Anglaterra, Gran Bretanya.
Situada a la ribera del Wensum, a la confluència amb el Yare, és un centre important gràcies al tràfic fluvial Mercat de bestiar i indústria del calçat, sedera, de xocolata i d’equipaments elèctrics Recordada al s X com a borough de la corona, fou destruïda després pels danesos, però esdevingué fou una ciutat florent a l’època de la conquesta normanda Mercat famós de llana i de teixits, fou creada ciutat comtat el 1404 Conserva una part de les muralles La catedral, romànica s XI-XII, té unes considerables proporcions a la nau central i al cor Del s XV són l’església de Saint…
vescomtat de Rocabertí
Història
Jurisdicció feudal, successora de l’antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, a la Jonquera (Alt Empordà), que s’estenia per la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Campmany, de l’Alt Empordà, i Maurellàs i Bellaguarda del Capcir.
Sembla que els vescomtes de Peralada adoptaren —no definitivament— des de la fi del s X la denominació de vescomtes de Rocabertí El primer vescomte a emprar aquesta denominació fou Dalmau I vers el 971 Hug Jofre I 1229-50 el 1242 lluitava contra el comte d’Empúries, però el 1248 hi havia fet les paus i fins planejava amb Ponç Hug III la restauració de la ciutat destruïda d’Empúries Jofre III 1250-82 i el seu fill Dalmau VI 1282-1304 seguiren una política semblant, però prevalgué la seva fidelitat a la corona Dalmau VI heretà de la seva muller Ermessenda de Navata la major part de la vila de…
Llançà
Llançà a primer terme; al fons, el Port de Llançà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Llançà, de 27,98 km 2 , al sector septentrional costaner de la comarca, al N de la península del Cap de Creus, comprèn les terres que formen la vall de la riera de Valleta i les muntanyes que l’envolten, a la zona de contacte entre els vessants sud-oriental de la serra de l’Albera i l’extrem septentrional de la serra de Rodes Formen el municipi la vila de Llançà, que n’és el cap, amb el seu barri marítim del Port de Llançà, avui gairebé units, l’…
Sant Climent Sescebes
Sant Climent Sescebes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, accidentat al N pels contraforts meridionals de l’Albera.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Climent Sescebes, de 24,37 km 2 , s’estén per la major part de la vall de l’Anyet, que travessa de N a S el territori neix dins el terme de la Jonquera, al sector de Requesens, sota el Puig Neulós, i desemboca a l’Orlina, afluent de la Muga, dins Peralada Limita al N amb la Jonquera, a llevant amb Espolla i Mollet de Peralada, a migdia amb Masarac i a ponent amb Campmany i Cantallops Comprèn, a més del cap de municipi, els veïnats d’Ullastre i Vilartolí, i l’antiga quadra dels Solers, amb l’església de Santa Fe El 1937 el municipi adoptà el…
Boadella i les Escaules
![](/sites/default/files/media/FOTO/A022825.jpg)
El poble de Boadella d’Empordà, a la vora de la Muga (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme de Boadella i les Escaules, de 10,76 km 2 , s’estén a la vall mitjana de la Muga, riu que el travessa de NW a SE, i corre en gran part encaixat entre els vessants de les serres que formen part dels últims contraforts pirinencs que limiten la plana empordanesa al N es destaca la serra dels Tramonts i a migdia la dels Eixarts, les carenes de les quals formen la divisòria amb els termes veïns de Biure i de Terrades al SE limita amb el de Llers i Pont de Molins i al NW amb el de Darnius El formen el poble de Boadella, cap de municipi, i el de les Escaules Resclosa…
monestir de Sant Quirze de Colera
Vista aèria del monestir de Colera abans de les obres de consolidació i restauració
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina (Sant Quirze de Colera o Sant Quirc de Colera) al municipi de Rabós (Alt Empordà), al vessant meridional de la serra de l’Albera.
Les notícies més antigues del monestir són del segle X Té una data anterior un suposat precepte de Carles el Calb atorgat a favor del monestir i en contra del comte Alaric d’Empúries Segons aquest document, del 844, conservat en una còpia del segle XIII, els germans Libenci i Assinari en temps de Carlemany havien expulsat els sarraïns que ocupaven Castro Tolon Peralada, i s’apoderaren de tot el seu territori amb les valls i muntanyes de Leocarcari —nom que també es donava antigament a la serra de l’Albera—, on fundaren un monestir dedicat a sant Quirze i sant Andreu Vista de l'…