Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Castelló d’Empúries, de 42,29 km 2 , s’estén al sector litoral del golf de Roses, a la vall baixa de la Muga La costa, amb una llargada de 7 km, va des de la desembocadura del Fluvià i del Rec Sirvent, al S, fins a l’antic grau de Roses, on va a parar el Rec Madral, al N Al mig de la plana alluvial, a l’esquerra de la Muga, i enlairada en una elevació de terreny, hi ha la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries en època medieval El municipi comprèn, també, el nucli d’Empuriabrava i altres urbanitzacions com Can Savarrés o el…

Al sector de ponent de la part baixa del turó hi ha les restes del monestir i de l'església de  Santa Maria de Vilanera , construïts a principis del segle XIV, i el mas Vilanera , construït als segles XVI-XVII i que ha sofert diverses transformacions Al segles XVIII-XIX fou unit a la torre de defensa de planta rectangular amb un nou cos que augmentava la superfície construïda del mas En 1999-2000 s’hi dugueren a terme unes primeres excavacions arqueològiques que documentaren diverses fases d’ocupació, des de l’edat del bronze fins a l’època moderna La superfície excavada era d’…

Les aigües de les fonts de la Mercè, Sant Rafael i Sant Joan, contenen àcid sulfhídric, sulfur sòdic i silicat sòdic i són indicades per a les afeccions de les vies respiratòries

Per la seva ubicació, al límit dels dos municipis, erròniament ha estat assignat al terme del Port de la Selva D’aquest dolmen són interessants les inscultures de la cara superior de la llosa de coberta

Situació i presentació El terme municipal de Vilamacolum, de 5,59 km 2 d’extensió, és a la plana alluvial entre el Fluvià i la Muga, més pròxim al primer d’aquests dos rius, al sector immediat al litoral les terres del terme veí de Sant Pere Pescador separen el seu territori de la mar Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d’aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries Els sectors a l’E i al N, principalment, són regats per nombroses séquies…

Inclou tres unitats biogeogràfiques en 8192,12 hectàrees totals, de les quals 2 037 són marines el massís del  Montgrí , les illes Medes i el Baix Ter , zones que ja gaudien anteriorment de protecció, el nivell de la qual fou ampliat en aprovar el Parlament de Catalunya la llei que establia el parc al tretze de maig d’aquest any Afecta vuit municipis de l’Alt Empordà i el Baix Empordà

Situació i presentació El terme municipal d’Espolla, de 43,54 km 2 , s’estén als vessants meridionals de la serra de l’Albera, al límit amb el Vallespir, i per tant, des del 1659, al límit amb l’Estat francès Els pics més alts d’aquest sector de la serra són, de ponent a llevant, el puig dels Pastors 1 167 m d’altitud, el roc dels Tres Termes 1156 m, el puig de les Guardes 999 m i el pic de Sallafort 980 m, a la carena que fa de divisòria, i els passos principals que comuniquen els dos vessants són els colls de la Maçana, del Terrer i de les Eres Comprèn una gran part de l’alta vall de l’…

És esmentat ja el 904, i el 974 el comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló el donà al monestir de Sant Pere de Rodes, monestir que domina pel S i que mantingué la jurisdicció del castell malgrat els drets que hi conservaren els comtes d’Empúries Ponç Hug IV ordenà el 1283 que hi fos bastit un nou recinte l’església sembla que és la primitiva, les ruïnes del qual són les que es mantenen, seguint la cresta de la muntanya

Origen del barri del Castell, les restes indiquen que era una edificació de planta rectangular, molt allargada, seguint la forma del planell superior del turó on és emplaçada Els murs de llevant i de ponent, que es conserven en un bon tros, són atalussats i tenen sageteres a la part superior S’hi diferencien paraments de dues etapes constructives, una que podria ésser dels segles XII-XIII i una altra de més tardana No queden vestigis d’on s’aixecava la seva capella de Santa Maria Fou un castell termenat, documentat el 1087