Resultats de la cerca

És un centre francès d’estiueig a la Costa Blava i punt de convergència de pintors i artistes Als segles XV-XVII els genovesos hi mantingueren una república independent

Era dedicada a sant Teobald Existia ja el 1442 Fou destruïda el 1470 amb motiu de la guerra civil contra Joan II, i reedificada el 1473 Tingué culte fins avançat el segle passat hi celebraven els comunitaris de Cardona cada primer diumenge de mes

El 1289 fou saquejat pels comtes de Foix en les lluites politicoreligioses que assolaren la Cerdanya

Al temps de la primera guerra Carlina desaparegué un crucifix gòtic, venerat a l’ermita primitiva L’església nova, inaugurada el 1888, és al cim del turó, en lloc diferent de l’antiga, situada més avall

Existia ja el 1108, quan fou encomanat als Pinós, juntament amb els castells de Josa i Orsera Defensava el pas de la Cerdanya al Berguedà En resten alguns murs i una torre, aprofitats per a mas i per a cortals

Situada al golf de Frejús, és centre de vacances i port pesquer

Es troba a l’extrem nord del terme, prop del límit amb el d’Aguilar de Segarra, sobre cal Conco En romanen notables restes, conegudes pel Monestir , que indiquen que l’església fou feta al s XII Existia ja el 1197, i depenia de Sant Pere de la Portella Pràcticament no tingué comunitat només un prior i un o dos servents Els priors eren a la vegada monjos de la Portella Es perden les seves notícies al s XVI En depenien l’església de Santa Maria del Pla i la de Sant Miquel, preromànica, ara excavada, no lluny de Sant Pere del Mont

A l’origen era una capella comtal, situada prop de l' estrata Francisca Consta el 965 una petita comunitat clerical que tenia cura de l’església de Sant Pere el 978 el comte Borrell la cedí, juntament amb un mas, a Sant Serni de Tavèrnoles El 1268 el lloc encara pertanyia a Tavèrnoles, però sense rastre de comunitat local

Té notables muralles, bastides per Francesc I de França 1537-47, església s XII-XIII i el Museu Provençal Molt a prop, al NW, hi ha l’important conjunt arquitectònic de la Fundació Maeght, obra de Josep Lluís Sert, inaugurada el 1964 acull un important conjunt d’obres de l’art contemporani, bàsicament d’artistes lligats al marxant Aimé Maeght, el fundador Miró, Arp, Braque, Kandiskij, Chagall, Giacometti, etc Hom hi celebra exposicions i espectacles d’avantguarda