Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
vescomtat de Lomanha
Geografia històrica
Antic territori senyorial de Gascunya, Occitània, comprès en els actuals departaments francesos de Tarn i Garona i Gèrs.
Vescomtat des del segle X, el 1325 fou incorporat al comtat d' Armanyac
conca de Meià
© Fototeca.cat
Vall monoclina que ocupa el centre de l’alta Noguera, entre la vall d’Àger, a l’W, i la Baronia de Rialb, al NE.
Coincideix aproximadament amb el territori de l’antic priorat de Santa Maria de Meià , entre el congost dels Terradets, a la Noguera Pallaresa, i el curs E-W del Segre, entre el torrent de Vall-llebrera i el congost d’Alòs L’anticlinori del Montsec de Rúbies la separa de la conca de Tremp És una vall de margues i gresos eocènics que segueix l’estructura prepirinenca i que desguassa, principalment, vers el Segre, per mitjà del riu Boix Fou coneguda per l’explotació de calcàries litogràfiques, molt riques en fòssils Comprèn els actuals municipis d’Artesa de Segre amb Anya, Alòs de…
Delfinat
© Fototeca.cat
Regió històrica del sud-est de l’Estat francès, parcialment inclosa dins Occitània, que s’estén del Roine als Alps, pels actuals departaments d’Isère, Drôme i Alts Alps.
Centrada primer entorn de Viena, la capitalitat passà a Grenoble La regió és dividida en dos sectors al nord, el de parla francoprovençal, i al sud, la part més gran, l’occità, i comprèn les comarques del Valentinès, les Baronies i Champsaur, amb centre a Valença La línia divisòria passa pel sud de les àrees d’influència de Lió i de Grenoble És una àrea predominantment agrícola, amb conreu de cereals blat i blat de moro i de fruiters, i amplis sectors de bosc Hi ha jaciments de bauxita a L’Argentièra i d’hulla a La Mura La indústria és, especialment, tèxtil, paperera i del cuir Anomenat…
clamor d’Almacelles
Riu
Curs d’aigua en part canalitzat format al terme d’Albelda (Llitera), vora el terme d’Alfarràs (Noguera).
Neix a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l’antic comtat de Ribargorça, al S de Castellonroi La canalització té per objecte evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar l’aigua per al regatge especialment des de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, per tal com en recull l’aigua sobrant Des del seu origen segueix vers el SW pel mig de l’altiplà que separa les conques del Segre i del Cinca i desguassa en aquest darrer riu entre Saidí i Fraga Prop d’Almacelles, a la confluència amb la riera de Vallbona, que aflueix per la dreta, es troba la llacuna d’…
Aquitània
© fototeca.cat
Regió històrica del sud-oest de l’Estat francès, situat gairebé del tot dins del territori d'Occitània; comprèn els actuals departaments de la Dordonya, la Gironda, les Landes, Olt i Garona, i els Pirineus Atlàntics.
Coincideix en gran part amb la regió occitana de Gascunya Abraça tan sols part de la conca de la Garona, per tal de tenir en compte malgrat els precedents històrics la divisió indiscutible d’influències entre les grans capitals de Bordeus i Tolosa En general és de clima humit, sobretot a l’àrea litoral, i fred, a l’hivern, especialment a l’interior, de clima continental La conca d'Aquitània, a causa de la senzillesa de la seva xarxa hidrogràfica, dominada per l’Ador i la Garona i llurs afluents, presenta una gran unitat Aquitània és una regió d’abundants recursos agrícoles, afavorida pel seu…
l’Urgell Mitjà
Sector de la vall del Segre, i de l’antic comtat d’Urgell, des del grau d’Oliana fins prop de Balaguer, que hom pot considerar que comprèn les riberes d’Oliana, Bassella, Ponts i Artesa de Segre, la part baixa de la ribera Salada, la vall d’Àger, la conca de Meià, el marquesat de Camarasa, les baronies de Rialb, la Vansa i Montmagastre, els Aspres de Balaguer i la part baixa de la ribera de Sió, territoris de les actuals comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès, l’Urgell i, sobretot, la Noguera
.
Aquesta regió de muntanya mitjana es contraposa, d’una banda, a l’Urgellet o Alt Urgell estricte, i de l’altra, al pla d’Urgell o Urgell, o Baix Urgell tradicional, i també al Segrià i a la Noguera estrictes El nom de Mig Segre pròpiament, Segre Mitjà ha estat també proposat per a una comarca d’extensió semblant, centrada a Ponts
els Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
Àger
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme municipal d’Àger, d’una extensió de 160,57 km 2 , comprèn la major part de la vall d’Àger i, ultrapassant els relleus muntanyosos que la limiten pel S, la capçalera del riu de Farfanya Així, el municipi és delimitat a tramuntana pel Montsec d’Ares, per la carena del qual passa el límit amb els municipis de Sant Esteve de la Sarga i la Guàrdia de Noguera, del Pallars Jussà A ponent, la divisòria passa per la Noguera Ribagorçana des de l’estret de Mont-rebei o portell de Montsec o de Claramunt fins al congost de Blancafort, on hi ha el pantà de Canelles en aquest…