Resultats de la cerca

És una calma de gran superfície 80 km 2 , allargassada entre les valls de l’Isàvena Baixa Ribagorça, a ponent, i la Noguera Ribagorçana Alta Ribagorça, a llevant, i limitada per la vall de Castanesa als termes de Bonansa i Espés, al nord, i els contraforts de la serra de Berganui, al sud Correspon a una cobertora horitzontal de conglomerats postorogènics, estesa damunt les estructures alpines de plegament La xarxa hidrogràfica l’ha fragmentada en una carena principal, composta de nord a sud per la Creu de Bonansa 1765 m, els Cavallets 1706 m, el tossal del Cis 1759 m i la roca…

En la divisió administrativa francesa resta inclosa en la regió Provença-Alps-Costa Blava, la qual comprèn els departaments dels Alts Alps, Alps de l’Alta Provença, Alps Marítims, les Boques del Roine, Var i Valclusa Des del punt de vista físic, el relleu del país provençal presenta una estructura esglaonada des d’una línia de crestes prealpines o alpines mont Ventor 1912 m mont Lura, 1827 m mont Pelat, 3053 m fins a la mar Aquest fet explica el clima mediterrani uniforme, sec i lluminós El conjunt, però, és modificat en la seva estructura…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…