Resultats de la cerca

El monestir fou erigit vers l’any 785 per Castellà, monjo emigrat de terres ocupades per musulmans Primer fou establerta en uns antics banys termals d’època romana els Banys d’Arles i es titulà Santa Maria de Vallespir Obtingué diversos preceptes carolingis d’immunitat entre els anys 820 i 881 L’any 858 l’abadia fou saquejada per pirates normands i pels sarraïns Al començament del segle X abandonà els antics banys i hom l’establí a l’indret actual A l’època comtal fou molt afavorida pels comtes de Cerdanya i de Besalú A mitjan segle XI tingué una etapa de crisi per les rivalitats dels…

Les primitives catedrals de l’època visigòtica i carolíngia aquesta, restaurada després del 898 i consagrada el 917, a la Vila Baixa, no s’han conservat A mitjan s XI hom construí la nova catedral a la Vila Alta, fortificada l’altar major fou consagrat ja el 1069 És un notable edifici romànic, de tres naus, amb tres absis i sense transsepte, dividit en trams per pilars i arcs torals la volta de mig punt que cobreix la nau central és del s XIII, com també les de quart de cercle laterals Els dos primers trams, amb pilars amb…

Fou bastit en estil gòtic des del 1324 a l’indret de l’antiga església parroquial de Sant Joan el Vell i de la primitiva capella dels Córrecs en resten vestigis El 1433 fou abandonat el pla antic en tres naus per un d’una nau única gràcies a l’impuls del bisbe Galceran Albert Fou consagrada el 1509 des del 1601 esdevingué de fet catedral en passar a residir els bisbes i el capítol d’Elna a Perpinyà i de dret des del 1817 en erigir-se Perpinyà en seu única del bisbat La façana, inacabada i retocada el 1905, és molt austera i té un portal del s XVII L’església conté, entre altres peces, les…

Fou fundada entre el 1001 i el 1007 pel comte Guifré II de Cerdanya i Conflent La comunitat, dirigida pel monjo Esclua —que fou el constructor de les primeres edificacions—, ja hi residia el 1004 el 1009 el bisbe Oliba d’Elna consagrà l’església dedicada a sant Martí, santa Maria i sant Miquel El 1014 Esclua fou consagrat, a petició d’Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà, considerat pels monjos del Canigó com llur pare espiritual Continuaren les obres i hi hagué una nova consagració de l’església el 1026 El 1035 s’hi retirà el comte Guifré i hi morí el 1049 fou enterrat a la tomba que ell mateix…

La fundà vers el 872 el monjo hispà Atala, després de fracassar en el seu intent de fundar un monestir prop de Peralada Alt Empordà Fou elevada a la categoria d’abadia el 885 Vers el 1080 fou unida a la Grassa i poc després el comte de Carcassona, Ramon, la donà a l’abadia d’Alet Sorgí un plet entre ambdues abadies que el 1091 es pronuncià interinament a favor de la Grassa, però els concilis de Sant Gèli 1135 i de Tolosa 1119, confirmats per butlles de Pasqual II i de Calixt II, uniren Sant Policarp a Alet El 1197 recuperà la seva independència, i tingué força vitalitat fins a les lluites…

La ciutat nasqué al voltant d’una abadia fundada al s VII i reformada al s XIII per l’orde de Cluny D’aquest temps data l’església de Sant Pèire La porta meridional és una obra molt important de l’escultura romànica al timpà hi ha el monumental relleu de la Visió de l’Apocalipsi , realitzat cap al 1130 El claustre, del s XII, reconstruït al s XIII, té un magnífic conjunt de capitells historiats

El bisbe d’Elna n'adquirí la jurisdicció el 1110 El 1592 fou secularitzat i subsistí amb títol prioral fins el 1786, que es fusionà amb la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà Se'n conserva l’antiga església construïda pels Rocabertí en 1067-87, a la qual fou afegida una notable portalada de marbre, al s XII, i el claustre, gòtic, el 1307 El conjunt és englobat en una àmplia edificació dels s XIII i XIV

És cèlebre per l’església monàstica de Santa Fe 1035-60 i lloc de pelegrinatge en el camí de Sant Jaume La façana, amb dues torres, destaca pel seu timpà, anomenat del Judici Final 1140, una de les mostres més belles de l’escultura romànica occitana Resta una galeria del claustre segle XI amb un petit museu lapidari La sala del tresor conserva obres d’orfebreria dels segles IX reliquiaris de Santa Fe i de Cepí d’Aquitània al XV

És situada a tocar del massís de l’Esterel, dominant la desembocadura de l’Argens i comunica amb la mar per un estret canal de 2 km de llargada El 1959 la ruptura de la resclosa del pantà de Malpasset inundà i destruí els barris baixos de la ciutat Té fàbriques de ciment, camps de tabac i petites mines de carbó Estació balneària Del seu passat antic Forum Iulii , fundat per Juli Cèsar, i seu episcopal des del s IV conserva restes molt notables un amfiteatre, un teatre, un aqüeducte i un baptisteri del s V La catedral i el claustre són dels s XII-XIII

El temple, construït al s XII i reedificat als s XIII i XIV, té tres naus i cinc absis conserva un campanar llombard, restes d’un primitiu claustre d’arcs sense columnes i amb capitells esculturats, del s XI És remarcable el monumental timpà del s XII, presidit per la imatge de la Mare de Déu en majestat, dins l’ametlla mística, flanquejada per dos àngels, amb una inscripció en versos llatins Conserva també un retaule signat de Jaume Cascalls 1345, interessants ferros romànics a la porta del temple, dues imatges de la Mare de Déu, romàniques, i la primitiva imatge de la Mare de…