Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Oradour-sur-Glane
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Oradour-sur-Glane.jpg)
Casa i cotxe de l'antiga ciutat d'Oradour-sur-Glane
© Alex Hudghton
Ciutat
Ciutat del Llemosí, Occitània, al departament de l’Alta Viena, França, situada uns 25 km al NW de Llemotges.
La ciutat és coneguda per la matança de 642 civils que la SS hi perpetrà el 10 de juny de 1944 Les dones i els nens en total, 445 foren tancats a l'església, tirotejats i cremats La ciutat es mantingué intacta després de la massacre com a centre de la memòria, i el govern francès aixecà la nova ciutat al costat oest
Palau del Vallès
Història
Antiga comanda templera situada al municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), creada en 1150-60.
Era la principal de la regió de Barcelona i els seus béns s’estenien des d’Osona i el Montseny fins al Montjuïc El seu comanador —Berenguer de Santvicenç 1159-63 és el primer conegut— governava també la casa templera de la ciutat de Barcelona, on residia habitualment A l’extinció de l’orde 1317 passà als hospitalers, que l’integraren al gran priorat de Catalunya i a la casa hospitalera de Barcelona 1328 Era a la dreta de la riera de Caldes, a l’indret de Santa Magdalena en resta l’església, sense culte, i els murs del casal
Plegamans
Poble
Poble i cap del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), format al segle XIX a l’esquerra de la riera de Caldes, sota el turó i actual nucli dit la Serra.
El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès La parròquia de Sant Genís…
Canhas
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament dels Alps Marítims, França, a la costa Blava, emplaçada a l’W de la desembocadura del riu Var.
Té indústria ceràmica, floricultura, castell de l’època feudal s XIII-XIV amb la Casa-Museu d’Auguste Renoir Té indústria turística
Valclusa
Antic poble
Antic poble prop d’Avinyó, Provença, Occitània, anomenat actualment Fontaine-de-Vaucluse, a causa de la font vauclusianaque porta el seu nom i que alhora ha donat nom al departament francès de Valclusa.
Té una església romànica i les restes d’un castell Hi ha un petit museu en record de Petrarca a la casa on, segons la tradició, estigué el poeta en els seus sojorns a Valclusa
Sant Sadurní de Gallifa
Església
Església romànica del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), situada dalt el puig de Sant Sadurní de Gallifa (951 m), que culmina als cingles de Sant Sadurní de Gallifa, als vessants N de la vall, continuació vers l’W dels cingles de Bertí.
Existia ja el 939 i tenia prop seu un antic castell o fortalesa A l’església, renovada al s XI, s’establí el s XV un petit priorat, dependent de Sant Pere de la Portella, de molt curta durada El 1714 s’edificà la veïna casa dels ermitans, avui abandonada Pertany a la masia de Sobregrau
Togores
Caseria
Santuari
Caseria, santuari i antiga quadra del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), al NE del terme, a la vall del riu Tort, dins la parròquia de Jonqueres.
El lloc és esmentat ja el 986 el llinatge de Togores, des del 1159 La casa i santuari de Togores es troben a la dreta del riu la capella, dedicada a santa Maria i a sant Abdó i sant Senén, és esmentada ja el 1323 Fou residència, durant un quant temps, al començament del s XV, de donades en aquells anys la jurisdicció de la quadra pertanyia al monestir de Sant Llorenç del Munt
Sant Julià d’Altura
Antic terme i parròquia del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), situat entre aquesta població i Matadepera.
Es troba dins la seva demarcació el barri sabadellenc de Ca N'Oriac La parròquia existia ja el 1042 i tenia dins la seva demarcació l’antic castell de Ribatallada, propietat inicial dels Montcada 1136-1310, que passà després als Clasquerí, la fortalesa de Castellarnau i antics masos com el Viver o casa Baier La seva església parroquial fou reconstruïda al s XVII, aprofitant la portalada i altres elements de l’anterior Formà part del municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que aquest es disgregà el 1904 i Sant Julià s’uní aleshores a Sabadell
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina