Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
avencs de la Febró
Cova
Esquerda oberta a la cinglera d’origen càrstic situada al municipi de la Febró (Baix Camp).
Té més de 250 m de llargària, uns 25-30 m de fondària i de 6 a 8 m d’amplada Dins s’hi troben dues coves, una de les quals de gran capacitat, que havien contingut estalactites que foren totalment arrencades en tragueren carretades per decorar el desaparegut mas de Macià Vila, a Reus Els avencs, atapeïts de vegetació, foren al llarg del segle XIX refugi de contrabandistes i conspiradors, i segons la tradició s’hi amagà també el general Prim el 1843
Aurenja
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de la Valclusa, França.
Mercat agrícola de la plana del Roine, amb indústries derivades conserves, refineries de sucre i centre comercial vi, fruita Correspon a l’antiga Arausio romana, de la qual es conserven monuments importants, com un teatre, en molt bon estat, del s I o II, amb una gran façana 37 m d’alçària per 103 d’amplada, un amfiteatre i un arc commemoratiu, dit “de triomf”, decorat amb relleus, probablement de l’època d’August Fou cap d’una senyoria, després d’un comtat i, finalment, d’un principat, més conegut amb el seu nom francès de principat d'Orange
Albi
Vista d’Albi i del riu Tarn
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, capital de l’Albigès i del departament francès del Tarn, vora el riu d’aquest nom.
Centre agrícola i comercial de l’Albigès, s’hi concentren indústries metallúrgiques i tèxtils Explotacions d’hulla, calç i ciment Entroncament de carreteres Antiga civitas romana, al segle V fou seu d’un bisbat, i a l’època carolíngia, centre d’un comtat que, convertit en vescomtat, passà a formar part del de Tolosa al segle XI Esdevingué el focus principal de l’heretgia albigesa, del nom de la ciutat, que provocà la violenta croada de 1212-13 L’any 1249 fou incorporada a la corona de França El seu conjunt monumental inclou l’anomenat Pont Vell segle XI sobre el Tarn l’església…
Capafonts

Vista de Capafonts (Baix Camp)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Situat a les Muntanyes de Prades, al sector N de la comarca, limita amb els municipis de Vilaplana S, la Febró SW, Prades N i NW i, ja a l’Alt Camp, Mont-ral E Els punts més elevats són el Puig Pelat 1075 m, la Pena Roja 1029 m, el Tossal Galliner 1111 m i Picorandan 990, nom que segons Coromines significa ‘bec d’oreneta’ La part SE del terme, que correspon als Motllats, és pedregosa i seca i aproximadament el 40% és ocupada per boscos de pins i alzines El municipi és drenat per la capçalera del riu Brugent, que es forma sota el poble per la unió del barranc del…
la Febró

Mas dels Frares, a la Febró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El municipi de la Febró té 16,09 km 2 d’extensió És limitat pels de Vilaplana i d’Arbolí S, Capafonts E i Prades N, i per la banda del Priorat per Cornudella de Montsant W La Febró és l’única població del Camp travessada per la conca del Siurana i l’única del Priorat geogràfic atribuïda administrativament al Camp per raons de mercat El terme es pot considerar integrat per dues parts altes al N i al S, separades per la fondalada de la capçalera del riu de Siurana La meridional, força abrupta, és configurada per la serra de la Mussara, que en alguns punts supera els 1000…
Prades
La Plaça Major de Prades, porxada, amb la característica font renaixentista a primer terme
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de Prades ocupa l’extrem nord de la comarca És limitat per la Febró S, Capafonts SE i E, Mont-ral E, de l’Alt Camp, per Vimbodí NE, Vallclara N, Vilanova de Prades NW i en un punt per Montblanc NE, tots quatre municipis de la Conca de Barberà, i Cornudella de Montsant W i SW, del Priorat Prades és situat al centre de les muntanyes del seu nom Les muntanyes de Prades, que han estat declarades espai d’interès natural, ocupen pràcticament tot el terme, el qual és, doncs, molt esquerp, entre els 900 i els 1000 m d’altitud El massís, que forma part de la Serralada…
els Pirineus

El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…