Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
les Garrigues
Comarca del Llenguadoc, Occitània, als departaments francesos d’Erau i de Gard, al SE de les Cevenes.
Constituïda per baixos altiplans calcaris, és drenada per l’Erau i per afluents del Roine Pel que fa a l’agrícultura és una comarca pobra, només hi són conreades petites conques fèrtils fruiters i vinya
Combralha
Regió del Llemosí, Occitània.
Situada al Massís Central, és formada per altiplans cristallins i és drenada pel Cher i el seu afluent, el Tardes El principal recurs econòmic és la ramaderia bovins Les ciutats més importants són Evaus, Montluçon i Gueret
Tarn

El riu Tarn al seu pas per la localitat de Millau
© Jaume Ferrández
Riu
Riu d’Occitània, afluent, per la dreta, de la Garona (375 km).
Neix al mont Losera, a les Cevenes, s’encaixa, després, fortament a la regió de les Causses, altiplans calcaris amb fenòmens càrstics, passa per Albí i Montalban i s’uneix a la Garona aigües enllà de Moissac Té com a afluent, per la dreta, l’Avairon
Vivarès
Comarca del Llenguadoc, Occitània, al sector oriental del Massís Central.
El relleu, format per altiplans cristallins aixecats fins a 900 i 1 200 m, és accidentat a l’W per fenòmens volcànics Hi abunden els prats, les fagedes i les coníferes L’activitat econòmica se centra en la ramaderia, el treball de la seda i el turisme, gràcies a l’abundància d’aigües termals i l’estiueig
Velai
País d’Occitània, que correspon aproximadament al departament francès d’Alt Loira.
És una zona d’altiplans basàltics i granítics on abunden les pastures i per on s’obren pas les altes valls del Loira i de l’Alier Hom hi conrea cereals i fruiters i hi és important la ramaderia d’ovins, però l’activitat típica de la comarca són les puntes El centre i principal nucli urbà és Lo-Puèi
Gavaldà
Comarca d’Occitània, al sud de l’Alvèrnia, entre les Cevenes i la Marjarida i l’Aubrac.
Correspon a la major part del departament de Losera, al SE del Massís Central És formada per altiplans de més de 1000 m d’altitud, tallats per les capçaleres d’alguns rius gorges del Tarn i dominats per cims que assoleixen els 1500 m La població, en regressió progressiva, viu principalment de la ramaderia El centre principal i la capital és Mende
Llemosí
Regió del NW d’Occitània, limitada al N i l’W per les terres d’Oïl, a migjorn per la regió de Guiena i a llevant per la d’Alvèrnia; comprèn els departaments francesos d’Alta Viena, Corresa i Cruesa.
Bastió occidental del Massís Central, el terreny és format per un sòcol cristallí erosionat A l’E, el relleu hi és relativament elevat i el clima és rigorós a l’W hi ha una regió d’altiplans, modests, amb clima plujós i al S hi ha els altiplans del Baix Llemosí, més assolellats És una regió poc poblada, afectada per un èxode rural creixent L’engrandiment de les explotacions hi afavoreix la ramaderia bovina i ovina, que n'és la font econòmica principal Dins l’Estat francès, constituí fins al gener del 2016 la regió administrativa del mateix nom amb capital a Llemotges…
República dels Tuvinians
Divisió administrativa
República federal de Rússia, situada al SE de Sibèria, en el curs superior del Ienissei, a la frontera amb Mongòlia.
La capital és Kyzyl-Orda 84 641 1989 La part central i l’occidental són ocupades per la depressió de Tuva, mentre que la part oriental és constituïda per altiplans separats Al N hi ha part del Zapadnyj, i al S, part de la serralada de Tannu-Ola Ètnicament, el 60% de la població és tuviniana i el 36% russa Hom hi ha desenvolupat la indústria extractora asbest, cobalt, carbó i sal Hi ha també indústria lleugera de la fusta i del metall i producció de materials de construcció L’agricultura es basa en els cereals blat, ordi, mill Hi ha bestiar oví i cabrum, però al NE hom caça…
República dels Txuvaixos
Divisió administrativa
República federal de Rússia.
La capital és Čeboksary Ocupa els altiplans de la vora dreta del curs mitjà del Volga El clima és continental fred, amb temperatures mitjanes de 12-13°C al juliol i de -19°C al desembre i amb una pluviositat anual que oscilla entre els 400 i els 500 mm La xarxa hidrogràfica és constituïda pel riu Volga, límit septentrional de la república, i els seus afluents Les grans extensions de bosc de coníferes donen lloc a l’explotació forestal En la composició ètnica de la població predominen els txuvaixos 68%, bé que hi ha també russos 26% i tàtars 3% Les activitats…
Ienissei
Riu
Riu de Rússia, a la Sibèria central (4 092 km de longitud i 2 580 000 km2 de conca).
Neix al Sajan oriental Mongòlia, prop de la frontera amb la República dels Tuvinians, i travessa Sibèria, de S a N, fins a desembocar a la mar de Kara en estuari Voreja, al llarg d’uns 3 000 km, els altiplans de la Sibèria occidental, i passa per Abakan, Krasnojarsk i Dudinka Pel seu cabal mitjà 17 000 m 3 /s, és el riu més important de Rússia i el segon de la zona temperada, després del Mississipí El seu règim és pluvionival, amb crescudes pel maig-juny i aigües baixes del desembre al març Rep els afluents principals per la dreta, procedents de l’altiplà de la Sibèria central…