Resultats de la cerca

Centrada primer entorn de Viena, la capitalitat passà a Grenoble La regió és dividida en dos sectors al nord, el de parla francoprovençal, i al sud, la part més gran, l’occità, i comprèn les comarques del Valentinès, les Baronies i Champsaur, amb centre a Valença La línia divisòria passa pel sud de les àrees d’influència de Lió i de Grenoble És una àrea predominantment agrícola, amb conreu de cereals blat i blat de moro i de fruiters, i amplis sectors de bosc Hi ha jaciments de bauxita a L’Argentièra i d’hulla a La Mura La indústria és, especialment, tèxtil, paperera i del cuir…

És situat a la costa Blava, sobre Mònaco, a una altitud de 507 m Deu la seva fama a l’anomenat trofeu d’August, o trofeu dels Alps, monument construït vers l’any 6 aC en honor de l’emperador, enderrocat i reconstruït diverses vegades

Afluent, per l’esquerra, del Roine, neix als Alps del Delfinat

Neix als Alps del Delfinat, i seguint la direcció NE-SW passa per Embrun, Sisteron i Manòsca, al sud de la qual població gira cap al NW fins a desguassar prop d’Avinyó El pantà de Serra-Ponçon 700 milions de kWh és una de les més importants installacions hidroelèctriques d’Europa

Constitueix la part més externa dels Alps orientals, i el seu relleu, de poca altitutd, és aturonat i cobert de bosc La secció del nord forma les muntanyes de Pilis i Vértes, i la del sud els Bakony estrictes, que culminen a 713 m en el Köris-hegy L’aprofitament econòmic es basa en els dipòsits de bauxita i en les installacions hidroelèctriques i termoelèctriques Ajka

Té notables muralles, bastides per Francesc I de França 1537-47, església s XII-XIII i el Museu Provençal Molt a prop, al NW, hi ha l’important conjunt arquitectònic de la Fundació Maeght, obra de Josep Lluís Sert, inaugurada el 1964 acull un important conjunt d’obres de l’art contemporani, bàsicament d’artistes lligats al marxant Aimé Maeght, el fundador Miró, Arp, Braque, Kandiskij, Chagall, Giacometti, etc Hom hi celebra exposicions i espectacles d’avantguarda

Situat a l’oest de Briançon, culmina a la barra dels Écrins 4 103 m

En la divisió administrativa francesa resta inclosa en la regió Provença-Alps-Costa Blava, la qual comprèn els departaments dels Alts Alps, Alps de l’Alta Provença, Alps Marítims, les Boques del Roine, Var i Valclusa Des del punt de vista físic, el relleu del país provençal presenta una estructura esglaonada des d’una línia de crestes prealpines o alpines mont Ventor 1912 m mont Lura, 1827 m mont Pelat, 3053 m fins a la mar Aquest fet explica el clima mediterrani uniforme, sec i lluminós El conjunt, però, és modificat en la seva estructura…

Ciutat principal de la Costa Blava, situada a la petita plana del Paillon, entre la mar i la muntanya, vorejant la badia dels Àngels, entre les costes de Var, a l’W, i els turons de Cimiez, a l’E Al seu clima, temperat, i a la seva situació deu el seu desenvolupament turístic, iniciat a mitjan segle XIX, que n’ha fet una de les estacions turístiques de més anomenada mundial La Promenade des Anglais, vora la mar, és el centre ric i mundà d’esbarjo Hi ha diverses activitats derivades del turisme És també nucli industrial indústria mecànica, tèxtil, química, alimentària i de perfums…

Situada a la Costa Blava, a l’W del cap d’Antíbol, s’ha convertit en un centre important de ceràmica, impulsat per Picasso, que en decorà l’església