Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
golf de Finlàndia
Golf marí
Braç de l’E de la mar Bàltica limitat, al N, per Finlàndia, a l’E per Rússia i al S per Estònia.
D’origen tectònic, format en el Terciari, té una longitud de 430 km, una amplada de 60 a 120 km i una profunditat màxima de 115 m La costa és molt retallada, especialment la finlandesa Els principals ports són Hèlsinki i Kotka, a Finlàndia, Sant Petersburg i Viipuri a Rússia, i Tallinn a Estònia Hi desguassen, entre altres el Neva i el Narva, que el comuniquen amb els llacs Ladoga i Peipus, respectivament És glaçat de tres a cinc mesos l’any per la seva poca salinitat
Aurenja
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de la Valclusa, França.
Mercat agrícola de la plana del Roine, amb indústries derivades conserves, refineries de sucre i centre comercial vi, fruita Correspon a l’antiga Arausio romana, de la qual es conserven monuments importants, com un teatre, en molt bon estat, del s I o II, amb una gran façana 37 m d’alçària per 103 d’amplada, un amfiteatre i un arc commemoratiu, dit “de triomf”, decorat amb relleus, probablement de l’època d’August Fou cap d’una senyoria, després d’un comtat i, finalment, d’un principat, més conegut amb el seu nom francès de principat d'Orange
Albi
Vista d’Albi i del riu Tarn
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, capital de l’Albigès i del departament francès del Tarn, vora el riu d’aquest nom.
Centre agrícola i comercial de l’Albigès, s’hi concentren indústries metallúrgiques i tèxtils Explotacions d’hulla, calç i ciment Entroncament de carreteres Antiga civitas romana, al segle V fou seu d’un bisbat, i a l’època carolíngia, centre d’un comtat que, convertit en vescomtat, passà a formar part del de Tolosa al segle XI Esdevingué el focus principal de l’heretgia albigesa, del nom de la ciutat, que provocà la violenta croada de 1212-13 L’any 1249 fou incorporada a la corona de França El seu conjunt monumental inclou l’anomenat Pont Vell segle XI sobre el Tarn l’església de Sant Salvi…
els Pirineus
El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma…