Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Mauguiò
Població del Llenguadoc, Occitània, al departament d’Erau, França, prop de l’estany de Mauguiò, a l’E de Montpeller.
Coneguda antigament sota les formes Melgor o Melgueil , el 1060 s’hi establiren, procedents de Sostançon, els antics comtes de Magalona
Castelnaudari
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament d’Aude, França, capital històrica del Lauraguès.
Situada vora el canal del Migdia, hi destaca l’església de Sant Miquel, en estil gòtic Indústries alimentàries elaboració de la cassoleta tolosana o caçolet
Chancelade
Localitat
Localitat de la Gascunya, Occitània, al departament de Dordonya, França.
Hi fou trobat 1888 un conjunt de restes humanes fòssils del Magdalenià, anomenades home de Chancelade , probablement pertanyents a un Homo sapiens sapiens poc o molt relacionat amb l’home de Cromanyó
Bego
Prehistòria
Muntanya dels Alps Marítims, Occitània, famosa pel fet d’haver-hi estat descobertes nombroses sèries de gravats rupestres prehistòrics, situats entre els 2 000 i els 2 500 m d’alçària, dividits en diversos grups, que representen en total unes 40 000 figures, sovint no gaire fàcils d’interpretar.
La majoria són representacions esquemàtiques de bòvids o d’armes, sobretot punyals de models corresponents a l’edat de bronze, bé que la part més antiga dels gravats podria haver començat als temps neolítics
La Turbia
Municipi de Provença, Occitània, al departament dels Alps Marítims, França.
És situat a la costa Blava, sobre Mònaco, a una altitud de 507 m Deu la seva fama a l’anomenat trofeu d’August, o trofeu dels Alps, monument construït vers l’any 6 aC en honor de l’emperador, enderrocat i reconstruït diverses vegades
Gascunya
País d’Occitània, limitat a l’W per l’oceà Atlàntic, al N i a l’E per la Garona i al S pels Pirineus i pel País Basc; correspon als departaments francesos de Gèrs, Landes i Alts Pirineus i part dels de Gironda, Olt i Garona, Tarn i Garona, Alta Garona, Arieja i Pirineus Atlàntics.
La província romana Novempopulania rebé el nom actual dels gascons o vascons vascó, que, procedents del vessant meridional dels Pirineus, s’hi establiren ja des del 561 El 602 el territori fou incorporat a Aquitània, sota el govern del duc galloromà Genialis, que fou reconegut com a tal pels germans Teodoric II de Borgonya i Teodored II d’Austràsia, els quals havien acabat de sotmetre els gascons L’afebliment dels reis merovingis afavorí que aquests pobles recuperessin l’autonomia, i l’aliança amb els aquitans permeté la restauració de l’antic regne de Tolosa entre el 660 i el 670, regit pels…
Aurenja
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de la Valclusa, França.
Mercat agrícola de la plana del Roine, amb indústries derivades conserves, refineries de sucre i centre comercial vi, fruita Correspon a l’antiga Arausio romana, de la qual es conserven monuments importants, com un teatre, en molt bon estat, del s I o II, amb una gran façana 37 m d’alçària per 103 d’amplada, un amfiteatre i un arc commemoratiu, dit “de triomf”, decorat amb relleus, probablement de l’època d’August Fou cap d’una senyoria, després d’un comtat i, finalment, d’un principat, més conegut amb el seu nom francès de principat d'Orange
canal del Migdia
Canal d’Occitània, de 241 km de longitud, que uneix a través de la Garona l’Atlàntic amb la Mediterrània.
S'inicia a Tolosa —des d’on continua cap al NW, en el vessant atlàntic, la riba dreta de la Garona, amb el nom de canal lateral de la Garona — i continua cap a la Mediterrània per les valls de l’Erç i del Fresquel fins a Carcassona, on pren la vall de l’Aude Havent passat Besiers i Agde, arriba a l’estany de Tau, on continua amb el nom de canal de Seta al Roine Fou construït entre el 1666 i el 1681 per Paul Riquet, el qual el denominà canal del Llenguadoc o de Dues Mars
Castres
Ciutat
Ciutat d’Occitània, al departament de Tarn, França, vora el riu Agot.
La seva proximitat amb regions de ramaderia d’ovins ha afavorit el desenvolupament d’una important indústria tèxtil ja des de l’edat mitjana, actualment completada amb indústries annexes colorants químics, maquinària tèxtil, aprests A la casa de la ciutat, installada a l’antic palau episcopal obra de Mansart, 1666, hi ha el Museu de Castres o Goya , que conté pintures La junta de la Compañía de Filipinas i tres retrats i gravats de Goya Antic castra romà, la ciutat es formà al voltant d’un monestir benedictí fundat al mateix indret Després de la croada albigesa hom hi establí un bisbat 1317…
els Pirineus

El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…