Resultats de la cerca

És unida a la conca de París pel llindar de Poitou i al Llenguadoc mediterrani pel llindar de Naurosa A l’àrea del nord les calcàries del Lias superior i del dogger formen altiplans que en alguns punts donen relleus càrstics els estrats del Juràssic i del Cretaci que s’estenen pel Charente i el Poitou són bastant margosos, però donen punts de bastant d’altura, formen una costa de penya-segats i continuen a les illes de l’Atlàntic Al SE, l’àrea del Perigord és formada per calcàries del Juràssic i Cretaci que també donen relleus càrstics molt intensos Carcí i que en part són cobertes per sorres…

La capital és Foix Limita al N amb Tolosa, a l’E amb el Carcassès, al segle i al SE amb Andorra i el Capcir i a l’W amb el Coserans Cal distingir-hi tres àrees diferents la meridional, que s’estén sobre la zona axial del Pirineu Central esquists, gresos i granits, la septentrional, formada per la vall baixa del riu Arièja i les petites muntanyes que l’envolten, i la intermèdia, constituïda per les capes sedimentàries fortament plegades dels Petits Pirineus És drenat pels afluents de la dreta de la Garona, el més important dels quals és l’Arièja El clima i la vegetació són de…

És situada a les vores de la Garona, al camí natural que uneix les comarques mediterrànies amb la conca d’Aquitània La ciutat és centrada —bé que els ultrapassa— entre la Garona, a l’esquerra, i el canal del Migdia, a la dreta És un nucli industrial d’una gran importància, amb indústria química adobs, nitrogen, etc, mecànica, electrònica, tèxtil, del calçat, del paper i alimentària Tanmateix, la branca més important amb diferència és l’aeroespacial, que hi té un fort arrelament històric fou seu d’una de les primeres companyies d’aviació franceses, l’Aéropostale 1927-1933, i després de la…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i…