Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Tièrs
Ciutat
Ciutat de l’Alvèrnia, Occitània, al departament de Puèi Domat, França, a l’E de Clarmont d’Alvèrnia.
És un centre especialitzat en els treballs del ferro hi ha un museu d’aquesta especialitat navalles, instrumental quirúrgic, peces d’armes, etc Cal esmentar les esglésies de Sant Genís ssXI-XII i del Mostier ssX-XI, pertanyent a una antiga abadia benedictina
Mont Dóra

Telefèric d'accès al massis de Mont Dóra
© Jaume Ferrández
Volcà
Massís volcànic d’Occitània, al Massís Central, a la regió d’Alvèrnia.
La seva màxima altitud és el Puèi de Sancí 1886 m Format per una gran varietat de materials volcànics —traquita i basalt, entre altres— presenta també una gran diversitat de relleus cons, colades, etc Importància ramadera i turística elaboració de formatge, aigües termals, esports d’hivern
el País Niçard
Comarca de Provença, Occitània, corresponent a l’actual departament francès dels Alps Marítims.
La capital és Niça Els seus límits són a l’E la Ligúria, al N el Delfinat i a l’W els territoris de l’Alta Provença i la Baixa Provença La capital i els altres nuclis importants de població són al S, a la vora de la mar, i constitueixen els nuclis turístics principals de l’anomenada Costa Blava Menton, Canes, Mònaco, etc
Sant Pau de Vença
Poble
Poble de Provença, Occitània, al departament dels Alps Marítims, França.
Té notables muralles, bastides per Francesc I de França 1537-47, església s XII-XIII i el Museu Provençal Molt a prop, al NW, hi ha l’important conjunt arquitectònic de la Fundació Maeght, obra de Josep Lluís Sert, inaugurada el 1964 acull un important conjunt d’obres de l’art contemporani, bàsicament d’artistes lligats al marxant Aimé Maeght, el fundador Miró, Arp, Braque, Kandiskij, Chagall, Giacometti, etc Hom hi celebra exposicions i espectacles d’avantguarda
Perigús
Ciutat
Ciutat d’Aquitània, Occitània, capital de la comarca del Perigord i del departament de Dordonya, França.
Mercat comarcal i fabricació de tèxtils, de sabates i de material ferroviari Destaquen les activitats terciàries administratives, comercials, d’ensenyament, etc i industrials Bisbat catòlic L’antiga Vesunna Petricoriorum fou capital del comtat del Perigord, pertangué a Anglaterra del 1360 al 1369, i al s XVI fou un fogar del protestantisme francès De la seva prolongada història, conserva restes galloromanes muralles, temple, d’un amfiteatre romà del s III i un bon nombre de cases d’estil romànic, gòtic i renaixentista La catedral de Sant Front s XIII i l’església de Sant Esteve s…
Provença
Paisatge de la Provença
© B. Llebaria
País d’Occitània, limitat a l’W pels territoris del Llenguadoc, a l’E per la Ligúria i el Piemont, al N pel Delfinat i al S per la mar Mediterrània.
En la divisió administrativa francesa resta inclosa en la regió Provença-Alps-Costa Blava, la qual comprèn els departaments dels Alts Alps, Alps de l’Alta Provença, Alps Marítims, les Boques del Roine, Var i Valclusa Des del punt de vista físic, el relleu del país provençal presenta una estructura esglaonada des d’una línia de crestes prealpines o alpines mont Ventor 1912 m mont Lura, 1827 m mont Pelat, 3053 m fins a la mar Aquest fet explica el clima mediterrani uniforme, sec i lluminós El conjunt, però, és modificat en la seva estructura per diversos accidents secundaris, masses montuoses…
Ais de Provença
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Boques del Roine, França.
Nucli residencial, més que industrial maquinària agrícola, electrònica i balneari Universitat Turisme Des del 1948 s’hi celebra a l’estiu el Festival d’Ais de Provença, dedicat a l’òpera sobretot del s XVIII —Mozart, Gluck—, però també de Rossini, etc Antic poblat gàllic, fou conquerit 123 aC pel procònsol romà C Sexti Calví Aquae Sextiae Màrius hi vencé els teutons 102 aC Fou assolada pels visigots 445, pels francs, pels longobards i pels musulmans 731 Fou arquebisbat s VI Esdevingué capital dels comtes i, després, dels reis de Provença, dels casals de Barcelona i d’Anjou Jaume I hi anà el…
Bellcaire

Castell de Bellcaire
mll (CC BY-NC 2.0)
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de Gard, França, situada vora el Roine i enfront de Tarascó.
Hi ha indústria química, alimentària i tèxtil Un castell del segle XIII domina la ciutat cal destacar, a més, la casa de la vila, del segle XVII, obra de Mansart, l’església de Nostra Dona de Pomiers, del segle XVIII, i el Museu del Vell Bellcaire, on es conserven peces d’etnologia occitana i nombrosos documents relatius a la fira de Bellcaire Al segle XIII els reis de França crearen la senescalia de Bellcaire , ensems amb les de Carcassona i de Tolosa, per tal de dur a terme la pacificació del Llenguadoc, recentment adquirit senescal La seva situació privilegiada convertí la ciutat en un…
Tolosa

Ajuntament de Tolosa
© Lluís Prats
Ciutat
Ciutat d’Occitània, al Llenguadoc, capital del departament de l’Alta Garona i de la regió administrativa d’Occitània.
És situada a les vores de la Garona, al camí natural que uneix les comarques mediterrànies amb la conca d’Aquitània La ciutat és centrada —bé que els ultrapassa— entre la Garona, a l’esquerra, i el canal del Migdia, a la dreta És un nucli industrial d’una gran importància, amb indústria química adobs, nitrogen, etc, mecànica, electrònica, tèxtil, del calçat, del paper i alimentària Tanmateix, la branca més important amb diferència és l’aeroespacial, que hi té un fort arrelament històric fou seu d’una de les primeres companyies d’aviació franceses, l’Aéropostale 1927-1933, i després de la…
Narbona
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de l’Aude, França.
Situada a la plana vitícola del baix Llenguadoc, a 12 km de la Mediterrània, és un nus de comunicacions viàries i ferroviàries molt important, amb rutes vers els Països Catalans i Espanya, vers Aquitània i l’Atlàntic i vers la vall del Roine, Itàlia i l’Europa del nord La Robina, canal que uneix l’Aude i el canal del Miègjorn a Pòrt La Novèla, travessa la ciutat Viticultura i comerç de vins Central atòmica de Malvesi Nucli turístic, amb l’estació balneària de Narbona-Plaja Fundació romana la primera colònia romana a la Gàllia que data del 108 aC, fou un port dependent primerament de la…